Vicent Blasco Ibañez naixque en la ciutat de Valencia el 29 de giner de 1867. El seus progenitors (Gaspar Blasco i Ramona Ibáñez), que procedien d’Arago, s’havien assentat en el Cap i Casal, propet de la zona del Mercat, a on regentaven un chicotet negoci d’ultramarins.

Estudià en l’Universitat de Valencia, en la qual es llicencià en Dret en 1888, encara que practicament no eixerciria cap professio vinculada ad estos estudis. Sent ya molt jove mostrà una gran inclinacio per l’escritura colaborant en diferents publicacions, algunes fundades per ell mateix, i arribà a compondre diverses obres lliteraries. Simultanejà la seua vocacio lliteraria en el seu activisme polític, alhora que participà activamente en les movilisaciones estudiantils de l’epoca.

En 1887 se publica el periodic federal La Revolución, la direccio del qual se li ha atribuit; i eixe mateix any publicà el seu primer llibre, Fantasías; moment en que molts biografs senyalen que ingressà en la masoneria. A l’any següent obtingue un premi en els Jocs Florals per la Biografía de don Hugo de Moncada, i es nomenat vocal de la Junta Directiva de Lo Rat Penat. En 1889 fundà el semanari La Bandera Federal, orgue d’expressio del republicanisme federal, en el que tambe participà el seu mentor en Lo Rat Penat, Constanti Llombart.

En 1890 hague de fugir a Paris a conseqüencia de la manifestacio que promogue contra Cánovas del Castillo i tambe pels seus posicionaments antimonarquics, alli coneixeria als principals impulsors del naturalisme en la lliteratura francesa. En tornar a Valencia, en 1891, participà com a Mantenedor en els Jocs Florals, i fon designat President del Consell, en l’Assamblea Regional, del Partit Federal (PRDF). En este mateix any es casà en Maria Blasco del Cacho.

Des de 1892 la seua produccio lliteraria es fa imparable i es frenetica la seua activitat politica. Publica La araña negra, París, Viva la República. En 1894 se publica las seua Historia de la Revolución Española, i s’estrena la seua obra teatral El Juez. El 12 de novembre de 1894 apareix el primer numero del diari El Pueblo, que ell fundà i dirigi. En el primer numero s’adjuntà com a un folleti la novela Arroz y Tartana. El Pueblo sera denunciat en numeroses ocasions pel contingut polemic i de denuncia dels articuls que publica. En novembre comença a editar-se la seua novela Flor de Mayo.

boceto-de-cartel-para-el-diario-el-pueblo-joaquin-sorolla-coleccion-pere-maria-orts-i-bosch

En agost de 1896 El Pueblo publica el primer articul d’una serie sobre la violenta campanya contra la guerra de Cuba “Que vayan todos: pobres y ricos”. Per este motiu Blasco es detingut i condenat a dos anys de preso, que no complirà, puix en març de 1897 se li commutà la pena de preso per la de desterro, per lo qual marcharà a Madrit, a on continúa escrivint per a El Pueblo, i sera en esta ciutat a on coneixerà a Rodrigo Soriano del qui sera, en un primer moment, gran amic; encara que despres viuran absolutament enfrontats per idees politiques. Havia publicat ya Cuentos valencianos.

La seua figura política es consolidà en ser elegit Diputat a Corts per Valencia pel Partit Republicà. El 25 d´abril de 1898, els Estats Units declaraven la guerra a Espanya, en l’excusa de la voladura del Maine en el port de L’Havana, i s’elevava el primer suplicatori per a processar a Blasco Ibáñez pel seu articul “La paz deshonrosa”. El 3 de juliol l’esquadra de l’Almirant Cervera era aniquilada en aigües de Cuba. Eixe mateix any Blasco Ibáñez publicarà La Barraca. L’any finalisà en la firma del tractat de pau de París pel qual es pergueren les colonies d’ultramar. Este fet, i la sensacio de decepcio i fracas que impregnà a la societat espanyola, marcarien l’obra dels principals lliterats, que componien lo que es coneixerà per la Generacio del 98, en la qual Blasco tingue conexio.

L’etapa entre 1894-1898, la viurà centrada en Valencia, i fon molt productiva lliterariament: noveles, contes i articuls periodistics; i tambe politicament, dedicantse a difondre el seu ideari politic: el republicanisme federal, que entrarà en contradiccio en Solidaritat Catalana a la que combatrà en el seu intent d’establir enllaços en Valencia. Crearà el seu propi partit, el Partido de la Unión Republicana Autonomista (PURA), que perdurarà fins la Guerra Civil i que, degut a la seua personalitat avassalladora, generarà el “Blasquisme”, un ideari –obreriste i anticlerical- que marcarà la realitat politica i social de la Valencia de l’epoca.

Va morir en la seua residencia “Fontana Rosa” de Menton, França, el 28 de giner de 1928, als 61 anys. El seu cos fon repatriat durant la Segona Republica, arribaren al port de Valencia el 29 d’octubre de 1933, i foren rebudes per una abrumadora multitut que acompanyà la comitiva funebre fins a la seu de El Pueblo. El mausoleu que se li va proyectar no acabà de construir-se en esclatar la Guerra Civil, i les seues despulles descansen actualment en una modesta caseta del Cementeri General de Valencia.

52130110-62b4-11e4-883e-71cc2d8f08ca_1933_blasco

Fon una personalitat abatolladora i entusiasta que gojà de grans amistats i tambe de grans detractors. No es pot oblidar l’amistat en Sorolla, en els Benlliure, en Santiago Rusiñol, Emilia Pardo Bazán, etc. Fon tambe un aventurer lo qual el portà a recorrer tot el mon, i inclus a fundar una colonia en l’Argentina (Nova Valencia) i una ciutat (Cervantes –nom que li posà degut a la gran admiracio que sentia pel noveliste castella-) no en massa exit.

Moltes de les seues noveles han segut portades al cine pels estudis de Hollywood i tambe, moltes d’elles, versionades per la televisio, ademes de traduides a multitut d’idiomes.

JMM

Anuncios