El Mercat de Colon es indubtablement l’obra mes conseguida i interessant de la llarga trayectoria de Francesc Mora i Berenguer. Emplaçat en una de les illes de cases del denominat primer Eixample de Valencia ciutat, zona destinada a us residencial, fon inaugurat la Nit de Nadal del 1916. En 2016 ha complit el centenari esta obra que representa un eixemple significatiu del modernisme de l’arquitecte Francesc Mora.

La decisio de fer un edifici d’este estil ve del fracas en la tentativa de construir el Mercat Central, per al qual presentà un proyecte neomudeixar que perdria front a l’opcio modernista que guanyà, original d’Aleixandre Soler i Francesc Guardia (1910-1928). En una notable influencia de Domenech i sobre tot del seu amic Gaudí, seguint tambe els principis del reformisme higienic-sanitari i models de mercats publics que ya havien triumfat en distints països d’Europa, redacta el proyecte en 1913 i nomes en tres anys es finalisa l’obra.

La seua estructura basilical presenta tres naus, una central de 18,60 m d’altura i dos laterals de menor altura, en 9,70 m de llum, i voladiços de sis metros en cada costat. S’organisa a la vegada en set tramades de set metros de separacio que cobrixen una superficie de 3.500 m². L’estructura metalica, sobre pilars de fundicio, es compon de tancats i arcs de celosies que es conformen per l’entramat de la propia estructura.

mercado-de-colon

En la concrecio del Mercat de Colón el proyecte evolucionà fins a adquirir la seua forma actual, observant-se una diferencia evident entre una frontera principal en el carrer Jorge Juan i una secundaria en el carrer Comte Salvatierra, diferencia que s’aprecia tant en el tractament com en lo que a materials i decoracio se referix, encara que coincidixen abdos en el material basic, la rajola. D’igual modo, tambe evolucionà la solucio constructiva de la coberta: l’original se voria modificada per l’intervencio del magnific arquitecte Demetrio Ribes, que la faria mes llaugera, a instancies del contratiste constructor Ramon Ferrer.

La frontera que dona al carrer Comte Salvatierra es mes sobria; presidida esta per un escut de la Ciutat policromat, el timpà de l’arc queda tancat per una gran cristalera, i una marquesina protegix l’entrada. Per contra, la frontera del carrer Jorge Juan està profusament decorada i presenta una solucio diferent; te una profunditat d’una tramada i, sobre lo que es la base del timpà de l’arc, s’instala una galeria superior, coberta per cupules vidriades, a la que s’accedix per una escala i que està habilitada en diferents dependencies. Com l’anterior dos torres estilisades,  a modo de pinaculs, acabades en cupuli, la flanquegen. En esta materia frontera, en la coronacio de l’arc es troba l’escut de la Ciutat que, junt a elements esculpits en pedra -hi ha representacions d’animals i vegetals que seran objecte de venda en el recint- que s’atribuixen a Ricart Tàrrega, i un magnific mosaic que representa alegories de l’horta valenciana, contribuixen a resaltar la suntuositat d’este acces.

Una de les majors i mes novedoses aportacions d’est edifici es la concepcio de marcat de caracter obert, que permet la visio a traves d’ell mateixa, conseguint una sensacio d’amplitut, de transparencia, de diafanitat, a la qual cosa contribuixen eixos monumentals arcs que s’incrusten en les dos fronteres.

El conjunt està tancat per una artistica reixa de forja que s’assenta sobre una base de pedra, adoptant una forma rectangular, com el mateix mercat, en els cantons achaflanats, i unes dimensions perimetrals de 100 x 47 metros.

valencia_02

En esta obra l’arquitecte Mora va a ficar en joc tota l’influencia que rebe de Domenech i tambe de Gaudí, passant-la per l’optica indubtable d’un valencià que se manifesta en el seu colorit i magnific us dels materials de tot tipo: atobo, pedra, pedra artificial, ferro, ceramica -Noya-, trencadiç… Mora demostra un perfecte coneiximent del repertori formal del modernisme, del que en este edifici fa un us harmonios i emotiu.

R. M. F. i J. M. M.

Anuncios