Valencians.info

Francesc Mora naix en Sagunt (Morvedre) el 7 de setembre de 1875 i realisa els primers estudis en la ciutat de Valencia. Una vegada superada esta etapa viajarà a Barcelona i se matricularà, en 1890, en l’Escola d’Arquitectura de Domenech i Montaner, obtenint la titulacio d’arquitecte en 1898. Alli tingue relacio en el modernisme català, no a soles pels seus mestres, sino especialment pel seu vincul en Antoni Gaudí, ya que assisti al seu taller i d’ell rebria una notable influencia. Despuix d’estar treballant com a arquitecte municipal en les poblacions de Gandesa i de Tortosa torna a Valencia en 1901 per a eixercir tambe com a arquitecte municipal, fent-se carrec del proyecte de l’Eixample de la capital valenciana. Ocuparia este carrec asda 1951, compaginant-lo en l’eixercici lliure de la professio.

Fon un arquitecte molt vital, gran dibuixant i dissenyador, que primà en les seues construccions les modes i els gusts de la societat i la clientela, per lo que la seua obra compren un ample recorregut estilistic. Encara que en els primers anys podem dir que predomina en les seues obres el modernisme en influencies gaudianes i dels seus mestres -lo mes interessant i original de la seua produccio-, no deixà de proyectar obres casticistes i eclectiques, aixina com, en posterioritat, evolucionaria cap a un neogoticisme d’inspiracio valenciana, mes que tot es barrege en el temps.

En 1915 ingressa en l’Academia de Sant Carles com academic de numero i, a partir de 1920 fins la seua mort, desenrollà una intensa vida social i representativa com a Decà del Colege d’Arquitectes de Valencia i president del Consell Superior dels Coleges d’Arquitectes d’Espanya, a l’hora que participà en molts congressos professionals.

Era un gran meloman i li agradava disfrutar intensament dels plaers de la vida. Faltà a l’edat de 85 anys en un accident de transit, junt al seu fill, el 24 de giner de 1961, tornant de Barcelona a on havia anat a escoltar una opera del seu admirat Wagner.

La seua obra, com s’ha dit, es prolifica i respon a diferents estils. Descolla la seua labor com a arquitecte municipal al front del Pla de l’Eixample de Valencia, proposta redactada entre 1906 i 1907 junt a l’ingenier Vicent Pichó. En 1912 consegui l’aprovacio nomes d’una part reduida de l’ambicios proyecte: la zona compresa entre la Gran Via del Marques del Turia fins a Transits. En relacio al planejament urbanistic, fon partidari de l’ampliacio de la Plaça de la Reina.

Els seus primers treballs influits pel modernisme son els edificis Gómez I i II (c/ la Pau, 31 i 21- 23), 1903 i 1905, i el Mercat de Colon, 1914-1916. D’inspiracio barroca local i eclectica es l’Iglesia de la Purissima Concepcio, en La Punta, 1903, aixina com l’Ajuntament de Valencia, 1906, redactat junt a Carlos Carbonell. Responen a un llenguage neomudeixar l’Hospital Asil de San Joan de Deu (c/ Riu Tajo, 1), 1908, i l’Escola de Mestrage Industrial, en l’avinguda Regne de Valencia, 46, 1925.

Concebudes en estil neogotic d’inspiracio valenciana son la Casa Orgeig, en la Plaça del Mercat, 3, 1907, el Palau Municipal de l’Exposicio, 1909, la Casa Noguera, en la Plaça de l’Ajuntament, 22, 1909, i la Casa Suay, en la Plaça de l’Ajuntament, 23, 1909. Aci s’incriuen tambe la restauracio de la Porta dels Apostols de la Seu valentina, 1909, o l’Iglesia-Capella de San Josep de la Montanya, 1925.

Catalogats com a casticisme son els edificis del Banc Hispano-Americano (c/ les Barques, 8), 1925, que fon demolit en 1970 (queda la portada en el monument a Sorolla) i l’Edifici Noguera II (c/ Gregori Mayans, 3, Av. Regne de Valencia, 15 i c/ Taquigraf Martí, 4), 1921.

R.M.F.

Ampliar informacio