El Monasteri d’El Puig de Santa Maria ha segut sempre un referent per al valencianisme cultural i tambe politic, no de bades en este lloc es decidi la partida mes important en l’alvanç cristia en epoca de reconquista. En 1237 les tropes de Jaume I lliuraren aci la batalla que determinà la rendicio de la ciutat de Valencia, fita imprescindible en aquell proyecte que el monarca aragones s’havia traçat de conquistar i incorporar a la suea corona, conferint-li entitat politica i juridica propia, el Regne de Valencia.

Acampades les forces cristianes en el que es nomena en les croniques com a Puig de Cebolla, i despuix d’un llarc siti, la capital del regne musulma es rendia un 28 de setembre de 1238. Les capitulacions entre el rei Zayyan i Jaume I oferiren vetajoses condicions als rendits, donant-los la possibilitat de triar entre anar-se’n o permaneixer en les seues llars i propietats. Uns dies mes tart, el 9 d’octubre, entrava Jaume I triumfal en Valencia i es consagrava com a iglesia catedral la que fins a llavors havia segut la mesquita major, celebrant-se un solemne Te Deum en accio de gracies.

Este preambul es necessari entorn a la data que celebrem, i pel fet i les repercussions que en el futur tingue, puix l’intencio es centrar-se en el simbolisme que historicament ha tingut el Monasteri d’El Puig, sense restar importancia a la montanyeta de la Patà o l’ermita de Sant Jordi, tres enclaus situats en El Puig, municipi de l’Horta de Valencia, a nomes uns escassos 15 quilometros del Cap i Casal.

El valencianisme de principis del segle XX, gestat durant la Renaixença, en eixe ambient de reviure fets i tradicions, d’exaltar les singularitats propies del poble valencià, de la seua historia i llengua, de la seua cultura en general, reparà en la trascendencia que havia tingut El Puig, i tambe en l’estat deplorable en que es trobava el que s’havia considerat el santuari espiritual de la patria valenciana, el Monasteri de Santa Maria dels Angels. En 1915, el director del diari La Voz de Valencia, diputat i actiu ratpenatiste, Joan Pérez Lucia, llançava un crit d’alarma denunciant l’estat ruïnos del monasteri; una crida que volia captar l’atencio de les institucions, de les forces politiques, de les entitats culturals i civiques…, en la que apelava a la consciencia dels valencians en general per a afrontar de manera immediata la restauracio d’aquell santuari. Lo Rat Penat, La Provincias, Patria Nova i Joventut Valencianista foren les entitats i mijos que mes pronte respongueren a la crida. Convergiren en la necessitat d’iniciar una campanya de conscienciacio i colaboracio ciutadana que es materialisaria en un aplec, donant aixina visibilitat al proyecte traçat.

Pintures de Vergana en la cupula del camari de la Mare de Deu d’El Puig, narrant el fet miraculos de la seua aparicio, premonitori de la conquista de Valencia.
Pintures de Vergana en la cupula del camari de la Mare de Deu d’El Puig, narrant el fet miraculos de la seua aparicio, premonitori de la conquista de Valencia.

Les entitats compromeses en la restauracio promogueren diferents reunions que es celebraren en la seu de Lo Rat Penat; les labors d’esta Assamblea es complementaren en un acte que el Centre de Cultura Valenciana organisava en el Paranimf de l’Universitat, el 18 de juny, al que assistiren autoritats i representants d’associacions, corporacions, etc.

Patria Nova, entitat entusiasta que havia estat des del principi entre les promotores de l’acte i de les accions a mamprendre, en el semanari del mateix nom i en diferents numeros, donava informacio puntual sobre els alvanços i a l’hora cridava a la participacio buscant sensibilisar a la ciutadania. Pero pronte feu notar el seu descontent i se retirava de la comissio organisadora en saber de l’invitacio cursada i de l’esperada participacio de politics i autoritats que representaven el poder central, acusant-les de que havia segut precisament la seua propia deixadea la que havia conduit a l’estat ruïnos del Monasteri. A pesar de tot, en el numero de Patria Nova corresponent al 22 de maig, esta entitat donava noticia de les dos comissions, una tecnica i una de propaganda, encarregades de l’organisacio d’aquell acte, i escrivia sobre els seus acorts.

La comissio tecnica estava encarregada d’estudiar el proyete de rehabilitacio, de cóm abordar-lo, d’establir un presupost, procurar fondos i, junt a la comissio de propaganda, elaborar una resenya historica sobre el “monument historic” a fi de publicar un fullet per a donar difusio i posar de relleu l’importancia del mateix. Tambe tenía l’encarrec de fer gestions davant de l’Ajuntament del Cap i Casal per que “la gloriosa ensenya valenciana original, o siga la mateixa senyera del Rei En Jaume” presidira l’acte. Les gestions prosperaren, puix, efectivament, el Peno de la Conquesta (considerat, llavors, autentic) fon cedit i presidi aquell primer aplec, junt a les innumerables senyeres tricolors, la bandera que feyen onejar centenars de valencians arribats de tots els confins.

Portada revista Patria Nova, 23-06-1915
Portada revista Patria Nova, 23-06-1915

Pero, seguint en Patria Nova, en el numero 11 del seu semanari, corresponent al 15 de juny, advertia de que es devia evitar l’invitacio, i per tant la presencia en l’encontre proyectat, de qualsevol autoritat que representara al govern central, puix l’acte havia de constituir una vigorosa protesta, i no convertir-se en una manifestacio de sumissio o de colaboracionisme. Aixina dia: “pera res deuran barrejar-se en este assumpte ninguna d’aquelles autoritats que representen nòstra roïna i son, per tant, culpables de tot lo que ara pretenen anar subsanant”.

Estes critiques, com ya hem dit, a banda de que s’enduriren, motivarien l’absencia definitiva de Patria Nova en l’organisacio; l’entitat es ratificava: “eixes autoritats, per dignes que siguen, repetim, no son assí, vullguen o no, més que’ls representants llegítims dels govèrns que’n un segle de centralisme, s’han sosuit, portant l’Espanya a la ruïna. Son descendents espirituals dels que nos privaren de nostres sagrats furs (…) [i] ens imposaren la llengua castellana.” Tot aço no fon obstacul per a que el grup de Patria Nova fera una crida a la participacio el dia 19 de juny, la mateixa vespra de l’acte i encorajara a la participacio dels valencians:

4-crida-de-patria-nova-per-al-laplec-al-puig-1915“¡VALENCIANS!… El Monasteri del Puig obrigué en l’història el cicle del Reine Valenciá. Sa restauració, per tant, ha de tindre pera vosatros el valor d’un símbol: vòstre noble intent de que perduren, en l’abatoll dels segles, les esències valencianes, les esències de la Valencia dels temps forals, potenta i gloriosa, les esències que’ns donaren relleu en el mon. Siga, pues, el Puig el mágic conjur a cual nòm se despèrte en vòstres cors el sentiment de la nova Patria Valenciana, renaixenta, com atra Au Fènix, de ses cèndres.

En este únic sentit entén Patria Nova que debem anar al Puig

¡VIXCA EL REINE DE VALENCIA!”

El mateix semanari, en el numero 18 corresponent al 4 de juiol, donava conte de l’acte en un ample reportage. De la cronica, estes apreciacions que es transcriuen posen de manifest el desencant del coletiu Patria Nova:

“Allí no se oixqué pera res la paraula autonomía ni se parlá com punt de partida d’una política valencianista…”

“No fon, pues, l’aplec del Puig atre concili de Clermon, del que ixquera la primera creuada nacionalista […], gens de guerra al centralisme, la veu ardenta d’un jove que aixina es manifestá res significa”.

Aplec al Puig, 1933_En motiu del VI centenari de la gesta de Vinatea
Aplec al Puig, 1933_En motiu del VI centenari de la gesta de Vinatea

Els responsables de les institucions valencianes, escudant-se sempre en un cert formalisme, quan no des del mes despreciable vassallage davant de tantes i tantes situacions i ocasions historiques, han provocat que el nostre poble no alvance, puix se li ha privat d’un proyecte com a tal. Molt poc han fet per la recuperacio i restitucio dels drets dels valencians, mes be han colaborat en lo contrari, o han assistit com a testics muts en multitut d’ocasions en que se nos ha utilisat com a moneda de canvi per a conseguir, be la governabilitat de l’Estat, be prebendes personals o, pijor encara, favoritismes per a unes atres autonomies en detriment de la propia.

Actualment nomes Lo Rat Penat, en un acte semipublic, acodix cada any al Monasteri d’El Puig i celebra un “Te Deum” en l’iglesia de Santa Maria dels Angels; una jornada que es mou en el marc del “regionalismo bien entendidio”, eixe que denunciava en 1915, ara fa 101 anys, Patria Nova. Mentrestant el valencianisme nacionaliste, el valencianisme conscienciat, ha deixat en mans dels negacionistes eixa cita emblematica en el Monasteri que es breçol del Regne cristia de Valencia, de la nacionalitat valenciana, i alli acodixen el “darrer dumenge d’octubre” a convertir en un acte mes de sumissio, ple de banderes alienes, el que deuria ser un acte de rotunda afirmacio valenciana.

La nostra reivindicacio esta ahi, no devem perdre la memoria historica i tindre present eixe referent identitari que es el Real Monasteri de Santa Maria dels Angels, lloc a on es venera a la copatrona del Regne de Valencia, i punt a on se gestà l’alvanç mes important en les campanyes d’aquell rei, Jaume I, que respectà l’integritat del nostre Regne, dotant-lo dels furs mes alvançats de l’epoca, constituint-nos aixina, i aço es lo mes important, en un poble lliure.

Juli Moreno i Moreno

Anuncios