Valencians.info

Ignaci Pinazo i Camarlench naixque en Valencia, en el carrer Morvedre, el 10 de giner de 1849. Fill d’Ignaci Pinazo i Esperança Camarlench, fon batejat en l’iglesia de Sant Salvador i Santa Monica. Falli en la localitat de Godella, a l’edat de 67 anys, el 18 d’octubre de 1916. De familia humil -son pare era soguer-, inicià els seus estudis en les Escoles Pies, pero quedà orfe de mare molt jove (contava en 7 anys). Son pare es tornà a casar pero una nova epidemia de colera provocà l’obit del matrimoni (1865). Son yayo (espardenyer) hague de fer-se carrec d’ell i dels set germans que tenía; davant la precarietat economica, i per a ajudar al manteniment familiar, se va vore abocat a eixercir diferents oficis: forner, plater, dorador, pintor de palmitos, decorador de ceramica, etc.

Als 15 anys rebra les seues primeres classes nocturnes gratuïtes de dibuix, color i composicio en l’Academia de Sant Carles de Valencia, sent alumne de Josep Fernández Olmos, classes que haura de compaginar en el seu treball de capeller. En este periodo comença a realisar els seus primers treballs pictorics (apunts, retrats).

Estigue dos voltes en Roma, la primera (1873) viajaria pel seu conte -en lo que guanyà per la venda d’un quadro- en Josep Miralles, pintor amic; alli coneixera al pintor Marià Fortuny. Tornà a Roma al guanyar una pensio de la Diputacio de Valencia (1876-1881) en l’obra “El desembarc de Francesc I en el Port de Valencia”. A banda de complir en els compromisos de la pensio, la seua producio es copiosa, començant a contagiar-se de les noves corrents pictoriques. L’estancia italiana culmina en el quadro de grans dimensions “Ultims moments del rei Jaume el Conquistador en l’acte d’entrega de la seua espasa a son fill En Pere”, obra mestra d’este genero, premiada en la segona medalla (plata) en l’Exposicio Nacional de Belles Arts de 1881, premi que repeti en l’edicio de 1895 en el retrat del coronel de cavalleria Nicanor Picó. Obtindrà la primera medalla (or) en les convocatories de 1897, en el retrat del comerciant José María Mellado Chapa, i 1899 en “La lliço de memoria” (el seu fill Ignaci llegint).

En Roma ya havia començat a abandonar l’estil academiciste i els temes de genero, historics, classics…, iniciant una llinea pictorica mes intima i personal, tractant temes familiars, escenes de nus i de la vida quotidiana, tambe buscarà un estil propi evolucionant cap a l’impressionisme, convertint-se en u dels primers representants d’esta corrent i a constituir una certa influencia en l’obra de Joaquim Sorolla, tant en l’estil com en la tematica costumista valenciana.

Sempre pioner, derivaria mes avant cap a un particular expressionisme en el que els seus païsages pareixen taques de colors. En la paleta de Pinazo destaquen els colors foscs i colors terra, sense deixar el colorit caracteristic de l’impressionisme, que s’expressa en pinzellades soltes, rapides i alegres a base de taques de color.

El seu prestigi ana creixent i rebe molts encarrecs de l’aristocracia valenciana retratant a molts personages del moment; tecnica esta del retrat en la que demostrà la seua gran mestria. A banda de les tematiques ya citades realisà alguna incursio en la pintura de caracter religios, en la que destaca el “Crist jaent” del Colege del Patriarca de Valencia.

La consideracio, honors i distincions tambe anaren acumulant-se; aixina, entre uns atres, fon president de la Seccio de Belles Arts de l’Ateneu de Valencia i, de 1884 a 1886, professor auxiliar de les classes de color i composicio en la Escola de Belles Arts de Sant Carles, a on eixerciria la docencia a proposta del que fon el seu antic mestre Josep Fernández Olmos. Fon nomenat academic de la Real Academia de Belles Arts de Sant Carles en 1896 i en 1903 ho sería de la de San Fernando de Madrit, any en que fon nomenat tambe professor auxiliar de dibuix en l’Escola d’Arts i Oficis de Madrit.

En 1876 se casà en Teresa Martínez Monfort en qui tingue dos fills, Josep i Ignaci; abdos tambe se dedicaren a les Belles Arts, el primer com a pintor i el segon com a escultor, en un important renom en els dos casos. Durant l’epidemia de colera que afectà a Valencia en 1885, temeros de possibles contagis, puix quedà marcat en la seua infancia al ser esta malaltia la causa de la seua orfandat, es traslladà en la familia a “Villa Maria”, residencia que l’industrial, amic i mecenes seu, José Jaumandreu, tenía en Betera.

Es precisament durant este periodo que decidix fixar la seua residencia en Godella, a on comprà una casa en 1885 i a on acabaria retirant-se quan renuncia a la seua labor de professor en Madrit alegant falta de salut. La vida en Godella li valgue de font d’inspiracio per ad algunes de les seues obres, puix, influenciat per l’entorn, se decantaria per pintar païsages i temes costumistes. Es en esta ultima etapa de la seua vida quan desenrolla eixa tecnica tant particular de pinzellada solta i alegre, en definitiva, impressionista.

En 1912 rebe la Medalla d’Honor al Merit en l’Exposicio Nacional d’eix any; en este motiu l’Ajuntament de Valencia li concedirà l’honor de posar el seu nom a un dels carrers de la ciutat, dedicant-li posteriorment tambe una estatua, obra del seu fill, Ignaci Pinazo Martínez, i emplaçada actualment en els jardinets del Palau de Justicia, junt al carrer Colon. Tambe la localitat de Godella li dedicà un carrer, i la casa que tingue alli està dedicada a museu.

Enguany, 2016, es commemora el centenari del seu falliment, motiu pel qual s’ha declarat ‘Any Pinazo’ i les distintes administracions i determinades institucions han organisat diferents activitats i exposicions en este motiu.

MªA.M.C. i J.M.M.