En l’interior de la comarca de La Marina Baixa es troba la Vall de Guadalest, un enclau vorejat per tres serres d’orige betic (al nort la Serra de l’Aixortà o de la Xortà, al sur la Serra Aitana, i la Serra Serrella a l’oest) i travessat pel riu Guadalest, que dona nom a la vall i a l’embassament que se construi entre els anys 1953 i 1971. En este parage es localisen les poblacions de Confrides, Abdet, Benifato, Beniarda, Benimantell i Guadalest; entre totes conten en un total de 1.265 habitants.

torre-penyal_dalcala_-_el_castell_de_guadalest_-_province_of_alicante_spain_-_7_april_2012
Castell de Guadalest

Guadalest, degut al seu estrategic enclau, a 586 m. sobre el nivell de la mar, tingue un important paper durant l’Edat Mija i tambe en epoques posteriors. La poblacio, d’orige musulma, fon conquistada pels cristians a mijans del segle XIII. El rei Jaume II la donà en feu a Bernat de Sarrià en 1293; en 1335 passà a mans de la Corona, posteriorment a l’infant don Pere, que la vengue al primer Duc Real de Gandia i, a la mort de l’ultim descendent d’esta casa, passà a la familia dels Cardona, que en 1543 seran nomenats successors perpetus del titul de Marquesos de Guadalest. En 1609, l’expulsio dels moriscs ocasionà un important buit demografic que intentà paliar una Carta Pobla de 1611. A la mort de l’ultim marqués de Guadalest en 1699, i no sense alguns problemes, el titul recaigue en el marqués de Ariza.

Una atra familia, els Orduña, adquiri gran rellevancia com alcaits perpetus des de 1669, passant a formar part important de l’historia d’esta localitat.

En l’actualitat nomes una chicoteta part de la poblacio es dedica al cultiu de secà –armeler, olivera i garrofera–, ya que fa anys que l’economia d’este municipi se fonamenta principalment en el sector del turisme, rebent mes de dos millons de visitants a l’any.

El poble està dividit en dos barris, el del Castell, rodejat per la muralla i d’ambient migeval, i el del Raval, en la falda de la montanya, mes modern, encara que hi ha noticies d’ocupacio des del sigle XIII. Al barri del castell s’accedix a través d’un tunel excavat en la roca. Sobre este, en el cim d’una alta elevacio rocosa, destaca el campanar exent, estampa tipica de la localitat.

En l’interior del recint del barri del Castell se troben les vivendes apretades, entre les quals destaca, al costat de l’iglesia barroca del segle XVIII que està dedicada a la Mare de Deu de l’Assuncio, la casa senyorial dels Orduña, que conserva mobiliari i decoracio del segle XIX, pintures dels XVIII i XIX i una coleccio de ceramica.

En la part mes alta se situa el Castell de Sant Josep, que oferix unes vistes magnifiques de la vall, en l’embassament als peus. D’una atra construccio, el Castell de l’Alcozaiba, fabrica del segle XI, se conserva una torre que ha segut restaurada. El recint del castell conserva part de la seua fisonomia que prové de l’epoca arap (segle XI), en les reformes inevitables per causa dels terremots (dos en 1644 i uns atres menors en 1748 i 1752) i d’una voladura que pati en 1708, durant la Guerra de Successio. Este recint, nomenat genericament Castell de Guadalest, fon declarat BIC com a Conjunt Historic Artistic el 25 d’abril de 1974.

Des del Museu de Microminiatures, al d’Instruments de Tortura, passant per l’Etnologic, fins a huit museus, i la preso del sigle XII en els baixos del Ajuntament, completen l’oferta cultural i turistica de la localitat; sense oblidar les tendes d’artesania i de productes tipics de la zona (vi, mel o fruits secs).

MªA.M.C.

Anuncios