Entre els anys 1365 i 1671 el Cap i Casal albergà el major bordell d’Europa i un dels majors de tots els temps. Durant tres sigles i mig una zona de la ciutat de Valéncia es va reservar íntegrament per a la prostitució, alguna cosa aixina com el Barri Roig d’Amsterdam hui.

El de Valéncia era el millor bordell d’Europa. Estava dins de les muralles i tenia un rigorós sistema de control mèdic i d’orde públic. A principis del sigle XVI la mancebía de Valéncia tenia els preus més alts de la Península Ibèrica.

Al principi els eclesiàstics acceptaven la prostitució com un mal necessari. Pero en el temps es va anar estretint el sege al bordell: s’oferia a les dònes que abandonaren el seu ofici per a casar-se o fer-se monges, es tancaven els carrers adjacents, es posaven traves als clients, es tancava a les meretrius durant les festes religioses, etc. Finalment el prostíbul de Valéncia es va clausurar, com tots els demés, durant el regnat de Carlos II, a finals del sigle XVII.

Tancat el bordell, les últimes dònes públiques varen ser enviades a la Casa de les repenides (Casa de les arrepenedides), que després va ser cridat Convent de Sant Gregorio, ubicat just on hui es troba el Teatre Olympia de Valéncia capital, en el carrer Sant Vicent.

Per a la subsistència d’aquelles dònes de vida alegre, les monges disposaren un forn i un obrador a on es preparaven tota classe de menjars, dolços i panous que, en el pas del temps, anaren adquirint grandíssima fama per la seua exquisitea. Tal fon l’èxit, que molt pronte es generalisà entre tots els clients asidus al forn de la casa de les arrepenedides, l’exclamació: ‘¡està de puta mare!’.

L’expressió va caure en desús a finals del sigle XV al ser perseguida com delit de blasfèmia pel Tribunal del Sant Ofici. En el sigle XIX, l’expressió tornà a posar-se de moda fins a convertir-se en expressió típica i habitual entre els valencians.

Anuncios