El Palau Real era un dels edificis més emblemàtics de Valéncia, residència monàrquica des de Jaume I fins al seu derrocament en març de 1810 per orde de la Junta de Defensa Militar, per a que no servira a l’eixèrcit francés en l’atac contra la ciutat. S’ha mantingut el seu recort pel nom dels seus jardins que actualment són els coneguts Vivers o Jardins del Real.

Estava al nort del riu Turia, i es va instalar sobre una almunia o finca de recreació dels governants àraps. Jaume I va elegir el lloc com a residència personal, pero pronte va ser necessari un nou edifici en millors instalacions, construint-se un nou palau durant els regnats de Jaume II (1291-1327) i Pere el Ceremoniós (1336-1387).

El Real en l’Edat Mija estava format per dos cossos, un de menor tamany en torres en els quatre cantons on s’ubicava la primitiva capella, i un atre, de majors dimensions, concentrat entorn a dos patis en dependències d’us públic i habitacions privades per a la residència personal del monarca. La frontera principal contava en una gran porta flanquejada per dos potents torres i un fos construït en 1356 davant la guerra en Castella.

Recreació del Palau Real de Valéncia

El regnat d’Alfons el Magnànim va ser una de les seues etapes més lluentes, en fixar ací la seua residència permanent la seua esposa, la reina María de Castella. Els seus aposents es varen situar entorn a la torre occidental de la frontera i estaven prop de la capella on es guardava el Sant Càliç, portat a Valéncia pel rei l’any 1424 i que posteriorment es donà a la Catedral, on hui es venera. En este moment es va ubicar en la planta baixa l’Archiu del Regne.

En els Austries, el Palau fon residència real esporàdica, ya que els reis s’establiren en Toledo i Madrit. No obstant, el nomenament d’un virrey per a Valéncia va servir per a desenrollar una menuda cort en el Real, principalment en Germana de Foix i el Duc de Calàbria, qui va instalar ací la seua famosa biblioteca i va formar una capella de música en prop de 40 membres, les composicions de les quals varen ser arreplegades en el ‘Cançoner del Duc de Calàbria‘.

En 1599 es varen acometre importants reformes per a la boda de Felip III en Margarita d’Àustria en Valéncia, que varen permanéixer entre els mesos de febrer i maig en el Real.

Una de les reformes més importants va ser la de 1645 en motiu de l’arribada de Felipe IV per a celebrar Corts en Valéncia. Es va construir un porticat classiciste en pilars rectangulars i arcs de mig punt que sustentaven una galeria superior en balcons que s’utilisaven per a contemplar festejos com fòcs artificials, desfilades eqüuestres, tornejos, etc.

En els Borbons, va passar a dependre de l’eixèrcit, perdent aixina el seu caràcter de residència real i es va utilisar per a albergar dependències administratives i una menuda guarnició.

Despuix del seu derrocament en 1810, este símbol del Regne de Valéncia, va quedar en l’oblit, coneixent-se la seua image només a través d’alguns plans com els de Mancelli, Tosca o Manuel Cavaller. En l’any 1986, durant les obres de construcció del colector Nort, varen aparéixer els primers restants arqueològics del Real i posteriorment en el 2009 les excavacions realisades pel SIAM han tret a la llum i han posat en valor els restants de la frontera principal del Palau, en l’accés original flanquejat per dos torres que es poden visitar en els jardins de Vivers.

Anuncios