Francesc de Borja i Aragó, fill primogenit de Joan de Borja i Enríquez, III Duc de Gandia, i Joana d’Arago i Gurrea, naix en Gandia el 28 d’octubre de 1510; era besnet del rei Ferran el Catolic per part de sa mare i del Papa Aleixandre VI per part de son pare, i cosi de l’emperador Carles I d’Espanya i V d’Alemania.

La familia Borja havia alcançat fama mundial quan, en 1455, Alfons de Borja fon elegit Papa en el nom de Calixt III; posteriorment, a finals del mateix segle, el seu cosi Roderic de Borja sería elevat a pontifex en el nom de Aleixandre VI. Dels quatre fills que Roderic de Borja havia tingut abans de ser Papa, fon a Pere al qui va llegar el Ducat de Gandia, i este al seu fill Joan, a la mort del qual, l’heretà son fill, Francesc.

Encara que des de chiquet era molt pietos i desijava convertir-se en monge, el jove Francesc va ser enviat a la Cort de Carles V per a que rebera la millor educacio i deprenguera l’art de governar; alli descollaria acompanyant a l’emperador en les seus campanyes. Contrague matrimoni als 19 anys en una noble portuguesa, Eleanor de Castro Melo, en la qual tingue huit fills. A lo llarc dels 17 anys que durà el seu matrimoni consagrava a l’oracio tot el temps que li deixaven els negocis publics i els assunts familiars.

En 1539 fon l’encarregat d’acompanyar el cos de l’Emperatriu Isabel de Portugal a la seua tomba en Granada. Se diu que l’efecte de la mort sobre la bella emperatriu li causà tal impressio que el va espantar i el feu despreciar les vanitats de la Cort. Se li atribuix la frase: “¡No servire mai mes a un senyor que puga morir!”

A la mort de son pare, en 1543, renuncià al carrec de virrei de Catalunya, que li havia otorgat Carles V en 1539, i se retirà a Gandia en la seua familia, a on portà una vida entregada a la fe. Com a Duc de Gandia deixà constancia de la seua governacio donant orde de que la ciutat es fortificara per a protegir-la contra els pirates berberiscs; tambe la localitat de Llombay se va vore favorida en la construccio d’un convent de dominics i en la restauracio d’un hospital. i en 1546, quan muigue la seua dona, no pensà sino en fer-se religios i sacerdot. En 1551, despres de deixar als seus fills en una bona posicio i hereus dels bens familiars, s’ordenà sacerdot de la Companyia de Jesus. La noticia tingue molt de reso puix no era habitual que tot un potentat i home d’estat com ell ho deixara tot per a dedicar-se a l’oracio.

Els inicis en l’Orde jesuïta foren molt humils a fi de provar-se a si mateix si la seua vocacio era verdadera; posteriorment, donada la seua calitat humana i la seua dedicacio i tracte, aixina com el seu saber com a governant, Sant Ignaci de Loyola en 1554 el va nomenar superior de l’Orde dels Jesuïtes en Espanya. Quan mori Sant Ignaci el succei el Pare Laínez i, a la mort d’este, Francesc fon nomenat Superior General de l’Orde. Durant els 7 anys que ocupà este carrec la seua dedicacio fon tan intensa, i tan determinant, que ha arribat a ser considerat com el segon fundador dels jesuïtes. El seu llegat se plasmà en tots els ambits: actualisà les regles de la congregacio, promocionà el noviciat fundant moltes cases i obres de la seua orde, donà gran impuls a les missions enviant missioners a diferents països del mon. Rebe en varies ocasions missions especials del Papa Sant Pio V. Despres d’una missio diplomatica junt a l’embaixador d’Espanya en la Cort de Portugal, de regres a Roma la seua salut estava molt debilitada i la nit del 30 de setembre de 1572 va morir.

El papa Clement X canonisà a Francesc de Borja en 1671. Patro de la ciutat de Gandia que el va vore naixer, la seua festivitat es celebra el dia 3 d’octubre.

MªA.M.C.
Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana

Anuncios