Joaquim Manuel Fos (Valéncia, 1730-1789) va nàixer en el valencià barri de Velluters, en el si d’una humil família dedicada a la fabricació de sedes. El seu esperit mamprenedor ya despuntava abans de contraure matrimoni en la filla d’un important comercial seder valencià, pero fon llavors quan per fi es convertí en protagoniste d’una de les històries més increïbles i rocambolesques de tot el segle XVIII valentí.

Viager incansable, Fos quedà fascinat quan va vore un moaré per primera volta, i per a conéixer el secret de la seua fabricació fingí la seua pròpia mort, viajà a França, Itàlia i Anglaterra, sobornà, treballà en fàbriques, espià, i no defallí fins conseguir el método.

En març de l’any 1752, avisats només la seua dòna i el seu confessor de tan atrevida estratègia, el nostre protagoniste partí cap a Gandia, i a l’altura de la Devesa del Saler matà al seu cavall i arruixà l’escena en sanc de pollastre, simulant el seu propi assessinat. Allí mateixa es canvià de roba i en un passaport fals a nom d’un tal José del Castillo, partí en barco per a donar inici a la seua increïble història.

En França treballà com a empleat i criat en algunes de les fàbriques de teles més importants del país, sobretot de París i Lió, on va prendre nota de les tècniques utilisades. Despruix de quatre anys tornà triumfant a Valéncia, i va implantar en tal èxit les noves tècniques, que Ferran VI li otorgà la franquícia de fabricació de moarés i el títul de Prensador de la Real Casa.

En 1776 Joaquim Manuel Fos fon nomenat vocal de la Real Junta de Comerç i inspector general de les fàbriques de seda de Valéncia, i eixe mateix any ingressà en la Real Societat Econòmica d’Amics del País de la ciutat.

En 1777 fon nomenat Alcalde de Barri, des d’a impulsà la creació d’un cos de Vigilants Nocturns. Aprofitant la cantitat d’hòmens desocupats a causa del real decret que abolí la fabricació de focs d’artifici en el Regne de Valéncia, Fos va propondre la creació d’este cos, conegut popularment com Serenos, a image i semblança d’atres ciutats europees. El seu èxit fon tal, que la idea va ser pronte exportada a Madrid i Barcelona. També va impulsar l’allumenat públic, instalà una fàbrica de tisores per als draps d’Alcoy, va escriure un manual per a la fabricació de moarés i inclús es va atrevir a propondre la desviació del riu Túria per a poder construir un gran port en la seua desembocadura.

Anuncios