Buscar

Valencians.info

Categoría

Historia

L’orige de les festes en el Regne de Valencia

Una de les manifestacions mes profundes de l’idiosincrasia d’un poble son les festes. Manifestacions socials del caracter ludic del ser huma, cada poble te una forma de manifestar-se. Generalment unides a la commemoracio d’algun fet historic i, molt a sovint, a la celebracio en honor d’alguna invocacio a Jesucrist, a la Verge Maria o ad algu dels numerosos sants o santes del calendari lliturgic. Seguir leyendo “L’orige de les festes en el Regne de Valencia”

Anuncios

Joaquim Manuel Fos, ilustrat i apassionat aventurer

Joaquim Manuel Fos (Valéncia, 1730-1789) va nàixer en el valencià barri de Velluters, en el si d’una humil família dedicada a la fabricació de sedes. El seu esperit mamprenedor ya despuntava abans de contraure matrimoni en la filla d’un important comercial seder valencià, pero fon llavors quan per fi es convertí en protagoniste d’una de les històries més increïbles i rocambolesques de tot el segle XVIII valentí. Seguir leyendo “Joaquim Manuel Fos, ilustrat i apassionat aventurer”

La Real Senyera de 1596

Els valencians tenim l’historia tan present en ritos i tradicions, vivim tan immersos en ella, que ni tan sols som conscients d’este fet ni li donem importancia.

La tradicio de la Processo Civica del 9 d’Octubre se remonta a l’any 1338, centenari de la conquista. Resulta dificil trobar un cerimonial tan antic referit a una afirmacio nacional. Perque, ademes, se dona la circumstancia que la Real Senyera, l’emblema que representa al Poble Valencià, es una de les primeres banderes nacionals (representacio d’un poble, i no d’un llinage real) d’Europa. Seguir leyendo “La Real Senyera de 1596”

Sant Francesc de Borja

Francesc de Borja i Aragó, fill primogenit de Joan de Borja i Enríquez, III Duc de Gandia, i Joana d’Arago i Gurrea, naix en Gandia el 28 d’octubre de 1510; era besnet del rei Ferran el Catolic per part de sa mare i del Papa Aleixandre VI per part de son pare, i cosi de l’emperador Carles I d’Espanya i V d’Alemania. Seguir leyendo “Sant Francesc de Borja”

L’esplendor de la Valéncia del sigle XV

La majoria de l’historiografia valenciana coincidix en presentar el Quatrecents com un sigle de prosperitat i esplendor del Regne de Valéncia en el sí de la Corona d’Aragó. La ciutat de Valéncia assumix l’hegemonia en els aspectes demogràfics, soci-econòmics, culturals, etc. Es consoliden les institucions polítiques i, és un fet inqüestionable, l’afiançament de la seua personalitat jurídica i llingüística. Seguir leyendo “L’esplendor de la Valéncia del sigle XV”

Palau Real de Valéncia

El Palau Real era un dels edificis més emblemàtics de Valéncia, residència monàrquica des de Jaume I fins al seu derrocament en març de 1810 per orde de la Junta de Defensa Militar, per a que no servira a l’eixèrcit francés en l’atac contra la ciutat. S’ha mantingut el seu recort pel nom dels seus jardins que actualment són els coneguts Vivers o Jardins del Real. Seguir leyendo “Palau Real de Valéncia”

Santuari de la Mare de Deu de la Cova Santa

El Santuari de la Mare de Deu de la Cova Santa es situa en el terme d’Altura, en un parage natural, a 850 m. d’altitut, en la serra Calderona. Es un centre de pelegrinacions populars, especialment de les comarques mes proximes, que està conformat per un conjunt d’edificacions destinades a fins religiosos i a hotageria. Seguir leyendo “Santuari de la Mare de Deu de la Cova Santa”

El Tribunal de les Aigües de la Vega de Valencia

Conegut per la popular denominacio de Tribunal de les Aigües, es una de les mes antigues institucions de justicia existents en Europa. Orgue consuetudinari i tradicional, es depositari d’una milenaria cultura solidaria i democratica de l’aigua. L’organisacio heretada data dels temps de Al-Andalus (segles IX-XIII), molt possiblement de l’epoca califal, pero perfeccionada des dels primers moments de la conquista del Regne de Valencia pel rei En Jaume. Seguir leyendo “El Tribunal de les Aigües de la Vega de Valencia”

Valencia 1238: Mito y realidad

Es sabido que Jaime I hizo su entrada en la recién conquistada ciudad de Valencia el 9 de octubre de 1238, tras un asedio que duraba desde la Pascua, cuando los nobles convocados habían de presentarse en el lugar de El Puig de Enesa o de “Cebolla” (etimología popular del árabe Yuballa “montículo”), que desde aquellas fechas recibirá el nombre más entrañable de Puig de Santa María. Seguir leyendo “Valencia 1238: Mito y realidad”

Breu història de la Senyera valenciana

Antoni Atienza.- Resulta triste que, tras décadas de autonomía, aún existan muchos valencianos que se empeñen en negar que la Senyera, la Real Senyera, sea la bandera que nos representa como pueblo. Y prefieren, en su lugar, a la bandera que fuera privativa de los reyes de Aragón. Me gustaría, aquí, clarificar las cosas, para despejar dudas y alejar fantasmas y fantoches –que de todo hay- en este tema. Seguir leyendo “Breu història de la Senyera valenciana”

Vicent Doménech, el valencià que feu tremolar a Napoleó

En la placeta dels Panses, junt a l’iglésia de la Companyia, vàries voltes a la semana aplegava el correu i la prensa des de Madrit, i allí es reunia la gent per a llegir en comú la gasseta. L’ambient ya estava tens, aplegant dies abans alguns retors a convidar en els seus sermons al poble a defendre la seua terra front al francés, com va ser el cas del pare Rico en la pedania de Beniferri. Seguir leyendo “Vicent Doménech, el valencià que feu tremolar a Napoleó”

El Monasteri d’El Puig, cor i anima de la Patria Valenciana

El Monasteri d’El Puig de Santa Maria ha segut sempre un referent per al valencianisme cultural i tambe politic, no de bades en este lloc es decidi la partida mes important en l’alvanç cristia en epoca de reconquista. En 1237 les tropes de Jaume I lliuraren aci la batalla que determinà la rendicio de la ciutat de Valencia, fita imprescindible en aquell proyecte que el monarca aragones s’havia traçat de conquistar i incorporar a la suea corona, conferint-li entitat politica i juridica propia, el Regne de Valencia. Seguir leyendo “El Monasteri d’El Puig, cor i anima de la Patria Valenciana”

La Gramática de la Llengua Valenciana de Lluïs Fullana

Un mes de juliol de l’any 1915, firmava el pare Fullana la dedicatoria i agraïment al, llavors, Centre de Cultura Valenciana, en la que s’encapçalava la Gramática Elemental de la Llengua Valenciana, la qual havia confeccionada per encarrec de dita institucio i que s’editaria eixe mateix any en un interessant prolec de Teodor Llorente Falcó, director del mencionat Centre. Seguir leyendo “La Gramática de la Llengua Valenciana de Lluïs Fullana”

El camino del Cid, un viaje por la Edad Media

El 10 de julio de 1099 moría Rodrigo Díaz de Vivar en la ciudad de Valencia. Numerosas iniciativas surgieron para celebrar aquella efeméride. Entre ellas, cabe resaltar la de la Asociación Cultural Caminos del Cid que propuso la sugerente actividad de realizar una excursión a caballo entre su localidad natal Vivar (Burgos) y el Reino de Valencia, atravesando paisajes y poblaciones que este personaje histórico y su hueste transitaron en vida, y la de impulsar un proyecto encaminado a dinamizar un itinerario de unos 800 kilómetros, cruzando las actuales provincias de Burgos, Soria, Zaragoza, Teruel, Castellón, Valencia y Alicante. Seguir leyendo “El camino del Cid, un viaje por la Edad Media”

El ejército del Reino de Valencia

El estudio de la historia del Reino de Valencia, nos lleva poco a poco pero indefectiblemente a redescubrir los episodios más fascinantes, los privilegios más importantes (Privilegium Magnum) y los honores más altos a los que un pueblo ha podido y puede optar. Distinciones y logros pasados que un día tuvo este añejo pueblo y que de alguna manera continúa manteniendo vivos en su cultura, en la idiosincrasia de sus gentes y en el presente más próximo que se fundamenta en su pasado más lejano. Seguir leyendo “El ejército del Reino de Valencia”

Crea un sitio web o blog en WordPress.com

Subir ↑