Buscar

Cultura Valenciana Blog

Regino Mas i Marí, el mestre de les falles

Regino Mas i Marí, fill de Regino Mas i de Maria Marí, naixque en Benifayo, en el carrer de l’Ermita, el 7 de setembre de 1899, i mori en Benicalap, a conseqüencia d’una caiguda des d’un andami en el seu taller, el 31 de maig de 1968. Està soterrat en el Cementeri General de la ciutat de Valencia. Seguir leyendo “Regino Mas i Marí, el mestre de les falles”

Anuncios

El Castell de Guadalest

En l’interior de la comarca de La Marina Baixa es troba la Vall de Guadalest, un enclau vorejat per tres serres d’orige betic (al nort la Serra de l’Aixortà o de la Xortà, al sur la Serra Aitana, i la Serra Serrella a l’oest) i travessat pel riu Guadalest, que dona nom a la vall i a l’embassament que se construi entre els anys 1953 i 1971. En este parage es localisen les poblacions de Confrides, Abdet, Benifato, Beniarda, Benimantell i Guadalest; entre totes conten en un total de 1.265 habitants. Seguir leyendo “El Castell de Guadalest”

Arnadí, dolç tradicional valencià d’orige àrap

L’arnadí és un dolç tradicional del Regne de Valéncia d’orige àrap que sol elaborar-se durant el temps de Quaresma i Semana Santa. En alguns punts de la geografia valenciana també es coneix com carabassa santa o moniato sant. Seguir leyendo “Arnadí, dolç tradicional valencià d’orige àrap”

Ignaci Pinazo i Camarlench, de la tradicio al modernisme

Ignaci Pinazo i Camarlench naixque en Valencia, en el carrer Morvedre, el 10 de giner de 1849. Fill d’Ignaci Pinazo i Esperança Camarlench, fon batejat en l’iglesia de Sant Salvador i Santa Monica. Falli en la localitat de Godella, a l’edat de 67 anys, el 18 d’octubre de 1916. De familia humil -son pare era soguer-, inicià els seus estudis en les Escoles Pies, pero quedà orfe de mare molt jove (contava en 7 anys). Son pare es tornà a casar pero una nova epidemia de colera provocà l’obit del matrimoni (1865). Seguir leyendo “Ignaci Pinazo i Camarlench, de la tradicio al modernisme”

La Llonja de Valéncia, temple de mercaders

La Llonja de la Seda de Valéncia o Llonja dels Mercaders és l’obra mestra del gòtic civil valencià situada en el centre històric de la ciutat de Valéncia. Declarada Patrimoni de l’Humanitat per l’Unesco, es troba situada en la Plaça del Mercat, número 31, front a l’Iglésia dels Sants Joans i del Mercat Central de Valéncia. Seguir leyendo “La Llonja de Valéncia, temple de mercaders”

El Monasteri d’El Puig, cor i anima de la Patria Valenciana

El Monasteri d’El Puig de Santa Maria ha segut sempre un referent per al valencianisme cultural i tambe politic, no de bades en este lloc es decidi la partida mes important en l’alvanç cristia en epoca de reconquista. En 1237 les tropes de Jaume I lliuraren aci la batalla que determinà la rendicio de la ciutat de Valencia, fita imprescindible en aquell proyecte que el monarca aragones s’havia traçat de conquistar i incorporar a la suea corona, conferint-li entitat politica i juridica propia, el Regne de Valencia. Seguir leyendo “El Monasteri d’El Puig, cor i anima de la Patria Valenciana”

Francesc de Vinatea, el gran héroe civil valencià

Francesc de Vinatea naixque en la vila de Morella al voltant de l’any 1273. Era fill de Pere i Elisenda, una familia noble de la capital d’Els Ports. El seu llinage es vinculava ad alguns bales, antepassats seus, i a Pere de Vinatea, cavaller que lluità junt a Jaume I en el proces de conquista de les terres valencianes. Seguir leyendo “Francesc de Vinatea, el gran héroe civil valencià”

La Gramática de la Llengua Valenciana de Lluïs Fullana

Un mes de juliol de l’any 1915, firmava el pare Fullana la dedicatoria i agraïment al, llavors, Centre de Cultura Valenciana, en la que s’encapçalava la Gramática Elemental de la Llengua Valenciana, la qual havia confeccionada per encarrec de dita institucio i que s’editaria eixe mateix any en un interessant prolec de Teodor Llorente Falcó, director del mencionat Centre. Seguir leyendo “La Gramática de la Llengua Valenciana de Lluïs Fullana”

El camino del Cid, un viaje por la Edad Media

El 10 de julio de 1099 moría Rodrigo Díaz de Vivar en la ciudad de Valencia. Numerosas iniciativas surgieron para celebrar aquella efeméride. Entre ellas, cabe resaltar la de la Asociación Cultural Caminos del Cid que propuso la sugerente actividad de realizar una excursión a caballo entre su localidad natal Vivar (Burgos) y el Reino de Valencia, atravesando paisajes y poblaciones que este personaje histórico y su hueste transitaron en vida, y la de impulsar un proyecto encaminado a dinamizar un itinerario de unos 800 kilómetros, cruzando las actuales provincias de Burgos, Soria, Zaragoza, Teruel, Castellón, Valencia y Alicante. Seguir leyendo “El camino del Cid, un viaje por la Edad Media”

El Tirant lo Blanch, la primera novela moderna del mon

El 2 de giner de 1460 Joanot Martorell va escomençar la redaccio de la novela Tirant lo Blanch, com consta en la mateixa dedicatoria. D´asta fa molt poquet, el colofo de l´obra fea interpretar que Galba va ser el que va finalisar la novela per la mort de Martorell, ya que diu que «es va traduir del angles al portugues i despres en llengua valenciana per el magnific i virtuos cavaller Joanot Martorell, qui, a causa de la seua mort, no va poder acabar de traduir mes que tres parts. La quarta, que es el final del llibre, va ser traduïda, a precs de la noble dama Isabel de Lloris, per el magnific cavaller mossén Martí Joan de Galba». Seguir leyendo “El Tirant lo Blanch, la primera novela moderna del mon”

El ejército del Reino de Valencia

El estudio de la historia del Reino de Valencia, nos lleva poco a poco pero indefectiblemente a redescubrir los episodios más fascinantes, los privilegios más importantes (Privilegium Magnum) y los honores más altos a los que un pueblo ha podido y puede optar. Distinciones y logros pasados que un día tuvo este añejo pueblo y que de alguna manera continúa manteniendo vivos en su cultura, en la idiosincrasia de sus gentes y en el presente más próximo que se fundamenta en su pasado más lejano. Seguir leyendo “El ejército del Reino de Valencia”

Francesc Mora, el constructor de la Valencia modernista

Francesc Mora naix en Sagunt (Morvedre) el 7 de setembre de 1875 i realisa els primers estudis en la ciutat de Valencia. Una vegada superada esta etapa viajarà a Barcelona i se matricularà, en 1890, en l’Escola d’Arquitectura de Domenech i Montaner, obtenint la titulacio d’arquitecte en 1898. Alli tingue relacio en el modernisme català, no a soles pels seus mestres, sino especialment pel seu vincul en Antoni Gaudí, ya que assisti al seu taller i d’ell rebria una notable influencia. Seguir leyendo “Francesc Mora, el constructor de la Valencia modernista”

La leyenda de Sancha

El bosque parecía alejarse hacia el mar, dejando entre él y la Albufera una extensa llanura baja cubierta de vegetación bravía, rasgada a trechos por la tersa lámina de pequeñas lagunas. Era el llano de Sancha. Un rebaño de cabras guardado por un muchacho pastaba entre las malezas, y a su vista surgió en la memoria de los hijos de la Albufera la tradición que daba su nombre al llano. Seguir leyendo “La leyenda de Sancha”

Jardins de Monforte, l’ultim jardi historic del Cap i Casal

Els Jardins de Monforte, realment l’Hort de Romero, llinage de qui els va concebre i dispondre la seua realisacio en 1859, tenen el seu orige en un hort situat extramurs de la ciutat de Valencia, propietat d’En Josep Vich, baro de Llauri, que el va vendre en 1849 a Joan Batiste Romero Almenar, marqués de Sant Joan, important comerciant i tambe politic. Este decidi construir un jardi i encarregà el seu disseny a l’arquitecte Sebastia Monleón Estellés. Seguir leyendo “Jardins de Monforte, l’ultim jardi historic del Cap i Casal”

Xavier Goerlich, l’urbaniste de la ciutat de Valencia

L’arquitecte Francesc Xavier Goerlich Lleó, d’arrels centreeuropees (fill del Consul de l’Imperi Austrohungar en Valencia), naixque en 1886 en Valencia, ciutat en la que va morir a l’edat de 86 anys. Es considerat un dels principals representants del casticisme valencià i fon un dels arquitectes mes determinants en la formacio del perfil arquitectonic del Cap i Casal, ya que la seua trayectoria professional estigue lligada principalment al seu Ajuntament. Seguir leyendo “Xavier Goerlich, l’urbaniste de la ciutat de Valencia”

Blog de WordPress.com.

Subir ↑