Buscar

Cultura Valenciana Blog

Palau Real de Valéncia

El Palau Real era un dels edificis més emblemàtics de Valéncia, residència monàrquica des de Jaume I fins al seu derrocament en març de 1810 per orde de la Junta de Defensa Militar, per a que no servira a l’eixèrcit francés en l’atac contra la ciutat. S’ha mantingut el seu recort pel nom dels seus jardins que actualment són els coneguts Vivers o Jardins del Real. Seguir leyendo “Palau Real de Valéncia”

Anuncios

Santuari de la Mare de Deu de la Cova Santa

El Santuari de la Mare de Deu de la Cova Santa es situa en el terme d’Altura, en un parage natural, a 850 m. d’altitut, en la serra Calderona. Es un centre de pelegrinacions populars, especialment de les comarques mes proximes, que està conformat per un conjunt d’edificacions destinades a fins religiosos i a hotageria. Seguir leyendo “Santuari de la Mare de Deu de la Cova Santa”

Paella tradicional a l’estil de l’Horta de Valéncia

La paella és el plat més famós de la cuina valenciana. Goja d’èxit i popularitat internacionals i ha intentat ser imitat en atres paisos, encara que sense èxit. La primera cita documentada de la paella (o arròs a la valenciana) apareix en un manuscrit del sigle XVIII: Avisos, i Instruccions per lo principiant Cuyner de Josep Orri. Pero l’orige del plat es remonta a la Valéncia del sigle XV o XVI. Pot ser que abans. Seguir leyendo “Paella tradicional a l’estil de l’Horta de Valéncia”

El Tribunal de les Aigües de la Vega de Valencia

Conegut per la popular denominacio de Tribunal de les Aigües, es una de les mes antigues institucions de justicia existents en Europa. Orgue consuetudinari i tradicional, es depositari d’una milenaria cultura solidaria i democratica de l’aigua. L’organisacio heretada data dels temps de Al-Andalus (segles IX-XIII), molt possiblement de l’epoca califal, pero perfeccionada des dels primers moments de la conquista del Regne de Valencia pel rei En Jaume. Seguir leyendo “El Tribunal de les Aigües de la Vega de Valencia”

El valencià que finançà el descobriment d’America

Lluïs de Santangel naixque en la ciutat de Valencia cap a 1435; per ad alguns, fill d’un funcionari de la cort de Joan II, per a uns atres, d’un comerciant que tambe es nomenaria Lluïs de Santangel, en el sobrenom de “el Vell”. Judeus conversos, alguns remonten l’orige de la familia a Daroca, a on son yayo, el mercader de llana Azarias Ginillo (o Jinillo) hauria fundat una comunitat judeua molt prospera pero que, per diverses raons, entre unes atres les comercials, decidiria traslladar-se a Valencia, ciutat en la que s’aveïna el 6 de setembre de 1436. Seguir leyendo “El valencià que finançà el descobriment d’America”

Miquel Adlert, figura clau del valencianisme

Miquel Adlert i Noguerol naix en Paterna el 3 de març de 1911 en el si d’una familia benestant que goja d’una certa posicio social, lo que possibilitarà que puga realisar estudis, llicenciant-se en Dret en l’Universitat de Valencia i eixercint la carrera judicial. Pero, mes alla de la seua professio (que no obstant influi decisivament en el seu pensament), si per alguna cosa ha transcendit la seu figura es pels seus escrits periodistics, pels seus ensajos –especialment els de caracter juridic i historic–, per les seues narracions i sobre tot per la seua labor llingüistica i editora. Seguir leyendo “Miquel Adlert, figura clau del valencianisme”

La barraca, vivenda tradicional valenciana

La barraca és la vivenda tradicional que ha servit de llar durant anys als habitants de l’Horta de Valéncia. La feraç horta valenciana, que s’estén a lo llarc de la costa, des de Carcaixent fins a Sagunt, té zones, com a la de l’Albufera, de característiques molt acusades, en quines voltants és poden trobar abundants construccions d’este tipo. Hui en dia, encara és usada com vivenda per a llauradors que es dirigixen a treballar a zones alluntades de la població. Seguir leyendo “La barraca, vivenda tradicional valenciana”

“Quedar-se a la Lluna de Valéncia”

Possiblement en més d’una ocasió hauràs escoltat l’expressió “quedar-se a la lluna de Valéncia” o “estar en la lluna de Valéncia” per a referir-se ad algú en la ment dispersa o ad algu que espera alguna cosa i no la pot conseguir… Pero, ¿quín és l’orige d’esta expressió? Seguir leyendo ““Quedar-se a la Lluna de Valéncia””

Recorregut monumental per Manises, ciutat de la ceràmica

Els més de 700 anys de producció ininterrompuda de ceràmica han deixat la seua impronta en la ciutat de Manises. Des d’esta entrada et brindem l’oportunitat de conéixer l’història d’esta ciutat de l’Horta de Valéncia a través d’edificis emblemàtics, monuments i jardins. Seguir leyendo “Recorregut monumental per Manises, ciutat de la ceràmica”

Vicent Boix. Patriarca de la Reinanxença Valenciana

Vicent Boix i Ricarte naixque, el 27 d’abril de 1813, en Xativa, a on s’havien refugiat sos pares fugint del siti de Valencia per les tropes de Napoleo. La seua infancia estigue marcada per la pobrea. Despuix de dos breus estancies en Madrit i en Vinaros, la familia s’instala en el Grau de Valencia. Anà a estudiar primer als Dominics, i posteriorment, a les Escoles Pies, a on li donaven la sopa dels pobres, ya que sos pares no podien proporcionar-li el sustent. Seguir leyendo “Vicent Boix. Patriarca de la Reinanxença Valenciana”

Valencia 1238: Mito y realidad

Es sabido que Jaime I hizo su entrada en la recién conquistada ciudad de Valencia el 9 de octubre de 1238, tras un asedio que duraba desde la Pascua, cuando los nobles convocados habían de presentarse en el lugar de El Puig de Enesa o de “Cebolla” (etimología popular del árabe Yuballa “montículo”), que desde aquellas fechas recibirá el nombre más entrañable de Puig de Santa María. Seguir leyendo “Valencia 1238: Mito y realidad”

Història apòcrifa de l’orige de l’expressió ‘estar de puta mare’

Entre els anys 1365 i 1671 el Cap i Casal albergà el major bordell d’Europa i un dels majors de tots els temps. Durant tres sigles i mig una zona de la ciutat de Valéncia es va reservar íntegrament per a la prostitució, alguna cosa aixina com el Barri Roig d’Amsterdam hui. Seguir leyendo “Història apòcrifa de l’orige de l’expressió ‘estar de puta mare’”

Breu història de la Senyera valenciana

Antoni Atienza.- Resulta triste que, tras décadas de autonomía, aún existan muchos valencianos que se empeñen en negar que la Senyera, la Real Senyera, sea la bandera que nos representa como pueblo. Y prefieren, en su lugar, a la bandera que fuera privativa de los reyes de Aragón. Me gustaría, aquí, clarificar las cosas, para despejar dudas y alejar fantasmas y fantoches –que de todo hay- en este tema. Seguir leyendo “Breu història de la Senyera valenciana”

Josep Segrelles Albert, ilustrador universal

Josep Segrelles naixque en Albaida en 1885. Ben pronte va demostrar habilitat en el llapis i les pintures; ya als nou anys es va traslladar a Valencia, acompanyat pel seu germa major Vicent, per a assistir a l’Academia de Belles Arts de San Carles, a on fon discipul d’Isidoro Garnelo i Joaquim Sorolla. Tambe fon alumne per lliure en l’Escola d’Artesans. Seguir leyendo “Josep Segrelles Albert, ilustrador universal”

Vicent Doménech, el valencià que feu tremolar a Napoleó

En la placeta dels Panses, junt a l’iglésia de la Companyia, vàries voltes a la semana aplegava el correu i la prensa des de Madrit, i allí es reunia la gent per a llegir en comú la gasseta. L’ambient ya estava tens, aplegant dies abans alguns retors a convidar en els seus sermons al poble a defendre la seua terra front al francés, com va ser el cas del pare Rico en la pedania de Beniferri. Seguir leyendo “Vicent Doménech, el valencià que feu tremolar a Napoleó”

Crea un blog o un sitio web gratuitos con WordPress.com.

Subir ↑