Buscar

Valencians.info

Orgullosos de Ser Valencians

La Real Senyera de 1596

Els valencians tenim l’historia tan present en ritos i tradicions, vivim tan immersos en ella, que ni tan sols som conscients d’este fet ni li donem importancia.

La tradicio de la Processo Civica del 9 d’Octubre se remonta a l’any 1338, centenari de la conquista. Resulta dificil trobar un cerimonial tan antic referit a una afirmacio nacional. Perque, ademes, se dona la circumstancia que la Real Senyera, l’emblema que representa al Poble Valencià, es una de les primeres banderes nacionals (representacio d’un poble, i no d’un llinage real) d’Europa. Seguir leyendo “La Real Senyera de 1596”

Anuncios

Sant Francesc de Borja

Francesc de Borja i Aragó, fill primogenit de Joan de Borja i Enríquez, III Duc de Gandia, i Joana d’Arago i Gurrea, naix en Gandia el 28 d’octubre de 1510; era besnet del rei Ferran el Catolic per part de sa mare i del Papa Aleixandre VI per part de son pare, i cosi de l’emperador Carles I d’Espanya i V d’Alemania. Seguir leyendo “Sant Francesc de Borja”

L’estatua del Rei Jaume I en Valencia ciutat

La figura de Jaume I està molt present en l’historiografia valenciana, i tambe en el dia a dia; estranya es la localitat del nostre territori que no li haja dedicat un carrer, una plaça o un monument. Tambe en uns atres territoris de l’antiga Corona d’Arago el rei Conquistador goja de reconeiximent, en major o menor fortuna, tot depenent de l’ideologia historiografica imperant. Seguir leyendo “L’estatua del Rei Jaume I en Valencia ciutat”

L’esplendor de la Valéncia del sigle XV

La majoria de l’historiografia valenciana coincidix en presentar el Quatrecents com un sigle de prosperitat i esplendor del Regne de Valéncia en el sí de la Corona d’Aragó. La ciutat de Valéncia assumix l’hegemonia en els aspectes demogràfics, soci-econòmics, culturals, etc. Es consoliden les institucions polítiques i, és un fet inqüestionable, l’afiançament de la seua personalitat jurídica i llingüística. Seguir leyendo “L’esplendor de la Valéncia del sigle XV”

Vicent Clavel, el valencià que inventà el Dia del Llibre

Vicent Clavel i Andrés naixque en la ciutat de Valencia, a on residien sos pares, Vicent i Concepcio. Trobem docimiciliada a la familia en les primeres decades del segle XX en el carrer Feliu Pizcueta. El nucleu familiar el conformaven ademes la seua germana major Concha i els seus dos germans, mes menuts, Manuel i Enrique. Seguir leyendo “Vicent Clavel, el valencià que inventà el Dia del Llibre”

Torró d’Alacant, tradició nadalenca

El torró d’Alacant és dels torrons més autèntics i, junt en el torró de Xixona, de rovell i el de chocolate, són els torrons més tradicionals del Nadal. El torró d’Alacant està fet en una base d’armeles torrades, mel, clara d’ou i sucre. Per la seua consistència, extremadament dura, el torró d’Alacant és més conegut com a torró dur. Seguir leyendo “Torró d’Alacant, tradició nadalenca”

‘Alma valenciana’, por Vicente Blasco Ibáñez

Pasando cierta vez por Valencia, me dijo Salmerón: —Siempre que visito esta tierra, noto en la gente un bienestar, una satisfacción que no encuentro en otras regiones. No hay aquí riqueza ni fausto; pero tampoco miseria.

Esa observación del gran tribuno es exacta. En Valencia apenas hay ricos que merezcan este nombre: la aristocracia nobiliaria se arruinó y hace muchos años que reside en Madrid. No llegan a una docena los que poseen una fortuna de dos o tres millones: en Valencia son potentados; en Barcelona o Bilbao figurarían en tercera fila. Seguir leyendo “‘Alma valenciana’, por Vicente Blasco Ibáñez”

Palau Real de Valéncia

El Palau Real era un dels edificis més emblemàtics de Valéncia, residència monàrquica des de Jaume I fins al seu derrocament en març de 1810 per orde de la Junta de Defensa Militar, per a que no servira a l’eixèrcit francés en l’atac contra la ciutat. S’ha mantingut el seu recort pel nom dels seus jardins que actualment són els coneguts Vivers o Jardins del Real. Seguir leyendo “Palau Real de Valéncia”

Santuari de la Mare de Deu de la Cova Santa

El Santuari de la Mare de Deu de la Cova Santa es situa en el terme d’Altura, en un parage natural, a 850 m. d’altitut, en la serra Calderona. Es un centre de pelegrinacions populars, especialment de les comarques mes proximes, que està conformat per un conjunt d’edificacions destinades a fins religiosos i a hotageria. Seguir leyendo “Santuari de la Mare de Deu de la Cova Santa”

Paella tradicional a l’estil de l’Horta de Valéncia

La paella és el plat més famós de la cuina valenciana. Goja d’èxit i popularitat internacionals i ha intentat ser imitat en atres paisos, encara que sense èxit. La primera cita documentada de la paella (o arròs a la valenciana) apareix en un manuscrit del sigle XVIII: Avisos, i Instruccions per lo principiant Cuyner de Josep Orri. Pero l’orige del plat es remonta a la Valéncia del sigle XV o XVI. Pot ser que abans. Seguir leyendo “Paella tradicional a l’estil de l’Horta de Valéncia”

El Tribunal de les Aigües de la Vega de Valencia

Conegut per la popular denominacio de Tribunal de les Aigües, es una de les mes antigues institucions de justicia existents en Europa. Orgue consuetudinari i tradicional, es depositari d’una milenaria cultura solidaria i democratica de l’aigua. L’organisacio heretada data dels temps de Al-Andalus (segles IX-XIII), molt possiblement de l’epoca califal, pero perfeccionada des dels primers moments de la conquista del Regne de Valencia pel rei En Jaume. Seguir leyendo “El Tribunal de les Aigües de la Vega de Valencia”

El valencià que finançà el descobriment d’America

Lluïs de Santangel naixque en la ciutat de Valencia cap a 1435; per ad alguns, fill d’un funcionari de la cort de Joan II, per a uns atres, d’un comerciant que tambe es nomenaria Lluïs de Santangel, en el sobrenom de “el Vell”. Judeus conversos, alguns remonten l’orige de la familia a Daroca, a on son yayo, el mercader de llana Azarias Ginillo (o Jinillo) hauria fundat una comunitat judeua molt prospera pero que, per diverses raons, entre unes atres les comercials, decidiria traslladar-se a Valencia, ciutat en la que s’aveïna el 6 de setembre de 1436. Seguir leyendo “El valencià que finançà el descobriment d’America”

Miquel Adlert, figura clau del valencianisme

Miquel Adlert i Noguerol naix en Paterna el 3 de març de 1911 en el si d’una familia benestant que goja d’una certa posicio social, lo que possibilitarà que puga realisar estudis, llicenciant-se en Dret en l’Universitat de Valencia i eixercint la carrera judicial. Pero, mes alla de la seua professio (que no obstant influi decisivament en el seu pensament), si per alguna cosa ha transcendit la seu figura es pels seus escrits periodistics, pels seus ensajos –especialment els de caracter juridic i historic–, per les seues narracions i sobre tot per la seua labor llingüistica i editora. Seguir leyendo “Miquel Adlert, figura clau del valencianisme”

La barraca, vivenda tradicional valenciana

La barraca és la vivenda tradicional que ha servit de llar durant anys als habitants de l’Horta de Valéncia. La feraç horta valenciana, que s’estén a lo llarc de la costa, des de Carcaixent fins a Sagunt, té zones, com a la de l’Albufera, de característiques molt acusades, en quines voltants és poden trobar abundants construccions d’este tipo. Hui en dia, encara és usada com vivenda per a llauradors que es dirigixen a treballar a zones alluntades de la població. Seguir leyendo “La barraca, vivenda tradicional valenciana”

“Quedar-se a la Lluna de Valéncia”

Possiblement en més d’una ocasió hauràs escoltat l’expressió “quedar-se a la lluna de Valéncia” o “estar en la lluna de Valéncia” per a referir-se ad algú en la ment dispersa o ad algu que espera alguna cosa i no la pot conseguir… Pero, ¿quín és l’orige d’esta expressió? Seguir leyendo ““Quedar-se a la Lluna de Valéncia””

Crea un sitio web o blog en WordPress.com

Subir ↑