Buscar

Valencians.info

L’orige de les festes en el Regne de Valencia

Una de les manifestacions mes profundes de l’idiosincrasia d’un poble son les festes. Manifestacions socials del caracter ludic del ser huma, cada poble te una forma de manifestar-se. Generalment unides a la commemoracio d’algun fet historic i, molt a sovint, a la celebracio en honor d’alguna invocacio a Jesucrist, a la Verge Maria o ad algu dels numerosos sants o santes del calendari lliturgic. Seguir leyendo “L’orige de les festes en el Regne de Valencia”

Anuncios

Joan Lluïs Vives, precursor de l’humanisme

Joan Lluïs Vives naix en Valencia el 6 de març de 1492 i mor en Bruixes (Belgica) el 6 de maig de 1540. Era fill de Lluïs Vives i Blanca March, familia de comerciants judeus que hagueren de convertir-se al cristianisme per a salvaguardar ses vides i patrimoni; encara que en l’intimitat pareix que seguiren practicant el judaisme, lo que provocà que l’inquisicio, en descobrir-los (1482), iniciara un proces en la seua contra que s’allargaria en el temps i acabaria, quan ya havia fallit sa mare, en l’ajusticiament de son pare. Seguir leyendo “Joan Lluïs Vives, precursor de l’humanisme”

Mona d’Alberich

La mona d’Alberich és un producte gastronòmic tradicional molt famós en tota la zona de la Ribera, conegut en atres llocs del Regne com panou. Es tracta d’una recepta local que es basa en una elaboració de manera tradicional. El secret està en la manera de realisar la massa aixina com del procés d’enfornat. Seguir leyendo “Mona d’Alberich”

Constanti Llombart: “Tot s’ho mereix Valencia, per a Valencia tot”

Carmel Navarro i Llombart, mes conegut pel seu pseudonim de Constanti Llombart (Valencia, 1848-1893) va ser un escritor i activiste valencianiste. Maxim representant de la Renaixença valenciana, junt en Teodor Llorente, partidari d’abandonar l’actitut merament lliteraria i reivindicar aspectes llingüistics i nacionals. Seguir leyendo “Constanti Llombart: “Tot s’ho mereix Valencia, per a Valencia tot””

La Processó de les Palmes del Dumenge de Rams en Elig

Tots els anys en Dumenge de Rams, se celebra en Elig la Processó de les Palmes, moment que servix per a començar la Semana Santa en la ciutat ilicitana. Cada any és una confraria diferent l’encarregada de portar el pas de la Borriquita. El tro del pas sol adornar-se en diferents motius de Palma Blanca. Seguir leyendo “La Processó de les Palmes del Dumenge de Rams en Elig”

Joaquim Manuel Fos, ilustrat i apassionat aventurer

Joaquim Manuel Fos (Valéncia, 1730-1789) va nàixer en el valencià barri de Velluters, en el si d’una humil família dedicada a la fabricació de sedes. El seu esperit mamprenedor ya despuntava abans de contraure matrimoni en la filla d’un important comercial seder valencià, pero fon llavors quan per fi es convertí en protagoniste d’una de les històries més increïbles i rocambolesques de tot el segle XVIII valentí. Seguir leyendo “Joaquim Manuel Fos, ilustrat i apassionat aventurer”

La Real Senyera de 1596

Els valencians tenim l’historia tan present en ritos i tradicions, vivim tan immersos en ella, que ni tan sols som conscients d’este fet ni li donem importancia.

La tradicio de la Processo Civica del 9 d’Octubre se remonta a l’any 1338, centenari de la conquista. Resulta dificil trobar un cerimonial tan antic referit a una afirmacio nacional. Perque, ademes, se dona la circumstancia que la Real Senyera, l’emblema que representa al Poble Valencià, es una de les primeres banderes nacionals (representacio d’un poble, i no d’un llinage real) d’Europa. Seguir leyendo “La Real Senyera de 1596”

Sant Francesc de Borja

Francesc de Borja i Aragó, fill primogenit de Joan de Borja i Enríquez, III Duc de Gandia, i Joana d’Arago i Gurrea, naix en Gandia el 28 d’octubre de 1510; era besnet del rei Ferran el Catolic per part de sa mare i del Papa Aleixandre VI per part de son pare, i cosi de l’emperador Carles I d’Espanya i V d’Alemania. Seguir leyendo “Sant Francesc de Borja”

L’estatua del Rei Jaume I en Valencia ciutat

La figura de Jaume I està molt present en l’historiografia valenciana, i tambe en el dia a dia; estranya es la localitat del nostre territori que no li haja dedicat un carrer, una plaça o un monument. Tambe en uns atres territoris de l’antiga Corona d’Arago el rei Conquistador goja de reconeiximent, en major o menor fortuna, tot depenent de l’ideologia historiografica imperant. Seguir leyendo “L’estatua del Rei Jaume I en Valencia ciutat”

L’esplendor de la Valéncia del sigle XV

La majoria de l’historiografia valenciana coincidix en presentar el Quatrecents com un sigle de prosperitat i esplendor del Regne de Valéncia en el sí de la Corona d’Aragó. La ciutat de Valéncia assumix l’hegemonia en els aspectes demogràfics, soci-econòmics, culturals, etc. Es consoliden les institucions polítiques i, és un fet inqüestionable, l’afiançament de la seua personalitat jurídica i llingüística. Seguir leyendo “L’esplendor de la Valéncia del sigle XV”

Vicent Clavel, el valencià que inventà el Dia del Llibre

Vicent Clavel i Andrés naixque en la ciutat de Valencia, a on residien sos pares, Vicent i Concepcio. Trobem docimiciliada a la familia en les primeres decades del segle XX en el carrer Feliu Pizcueta. El nucleu familiar el conformaven ademes la seua germana major Concha i els seus dos germans, mes menuts, Manuel i Enrique. Seguir leyendo “Vicent Clavel, el valencià que inventà el Dia del Llibre”

Torró d’Alacant, tradició nadalenca

El torró d’Alacant és dels torrons més autèntics i, junt en el torró de Xixona, de rovell i el de chocolate, són els torrons més tradicionals del Nadal. El torró d’Alacant està fet en una base d’armeles torrades, mel, clara d’ou i sucre. Per la seua consistència, extremadament dura, el torró d’Alacant és més conegut com a torró dur. Seguir leyendo “Torró d’Alacant, tradició nadalenca”

‘Alma valenciana’, por Vicente Blasco Ibáñez

Pasando cierta vez por Valencia, me dijo Salmerón: —Siempre que visito esta tierra, noto en la gente un bienestar, una satisfacción que no encuentro en otras regiones. No hay aquí riqueza ni fausto; pero tampoco miseria.

Esa observación del gran tribuno es exacta. En Valencia apenas hay ricos que merezcan este nombre: la aristocracia nobiliaria se arruinó y hace muchos años que reside en Madrid. No llegan a una docena los que poseen una fortuna de dos o tres millones: en Valencia son potentados; en Barcelona o Bilbao figurarían en tercera fila. Seguir leyendo “‘Alma valenciana’, por Vicente Blasco Ibáñez”

Palau Real de Valéncia

El Palau Real era un dels edificis més emblemàtics de Valéncia, residència monàrquica des de Jaume I fins al seu derrocament en març de 1810 per orde de la Junta de Defensa Militar, per a que no servira a l’eixèrcit francés en l’atac contra la ciutat. S’ha mantingut el seu recort pel nom dels seus jardins que actualment són els coneguts Vivers o Jardins del Real. Seguir leyendo “Palau Real de Valéncia”

Santuari de la Mare de Deu de la Cova Santa

El Santuari de la Mare de Deu de la Cova Santa es situa en el terme d’Altura, en un parage natural, a 850 m. d’altitut, en la serra Calderona. Es un centre de pelegrinacions populars, especialment de les comarques mes proximes, que està conformat per un conjunt d’edificacions destinades a fins religiosos i a hotageria. Seguir leyendo “Santuari de la Mare de Deu de la Cova Santa”

Crea un sitio web o blog en WordPress.com

Subir ↑