Vicent Clavel i Andrés naixque en la ciutat de Valencia, a on residien sos pares, Vicent i Concepcio. Trobem docimiciliada a la familia en les primeres decades del segle XX en el carrer Feliu Pizcueta. El nucleu familiar el conformaven ademes la seua germana major Concha i els seus dos germans, mes menuts, Manuel i Enrique.

Clavel realisà estudis primaris, pero no arribà a cursar-ne universitaris puix, quan contava nomes en 14 anys, consta que estava treballant com a redactor de El Pueblo, periodic al que arribà de la ma de Felix Azzati. Jove militant republicà, conegue personalment a Blasco Ibáñez, del que fon admirador i amic. Tambe colaborà en publicacions populars com El Cuento del Dumenche o La Barraca. En 1914 fon elegit secretari del Congrés Republicà Nacional, en el que participà en representacio de Valencia. Abans, en 1913, s’havia traslladat a Madrit, a on formà part de les redaccions de El País i El Radical.

Nos trobem, sobretot, davant d’un autodidacta que realisaria les seus primeres llectures en la biblioteca familiar. El decurs de la vida el portarà a ser un verdader enamorat de la llectura i dels llibres; tan es aixina, que est interes, i la necessitat que considera de culturalisacio del public en general per mig de la lletra impresa, el duran a fundar l’editorial Cervantes en 1916, establint-la en el carrer d’Hernán Cortés de la capital valenciana. Contava en l’experiencia adquirida en El Pueblo i coneixia la labor de V. Blasco Ibáñez i Francisco Sempere al front de l’editorial Prometeo. En les seues primeres edicions aborda les traduccions de tituls com La Princesa de Clèves de Madame de La Fayette i Adolfo de Benjamin Constant, faceta esta de traductor que mantindria durant la seua vida com a editor, abordant temes politics, historics, belics, llibres de viages, etc.

En 1918, provablement en busca d’un ambient editor mes propici, es trasllada a Barcelona, a on instalarà l’editorial Cervantes i iniciarà la seua gran labor publicant especialment obres estrangeres que ell mateixa traduirà, a l’hora que promocionarà autors novells espanyols i iberoamericans. Les aproximacions realisades a la vida de Clavel senyalen que la seua activitat editorial coincidix en un moment de puixança en este camp, un moment en que establix relacions en uns atres editors barcelonins i en uns atres personages vinculats a la Casa d’America. Contarà en l’amistat del poeta Fernando Maristany, que recolzarà molts dels seus proyectes. S’ha de fer notar que llavors les editorials de Barcelona treballaven molt per a Iberoamerica. De tot este cumul de circumstamcies sorgix l’iniciativa de crear la Cambra del Llibre de Barcelona (1918) que trobarà un reforç en la constitucio de la Cambra del Llibre de Madrit (encara que esta contava ya com a precedente en la “Asociación de la Librería”, creada en 1901). Les dos entitats son decalarades oficials en un decret de 1922 i, per un atre decret, de 1925, se fonen en un Comité del Llibre patrocinat pel Ministeri de Treball.

Vicent Clavel es una figura central en la Cambra del Llibre de Barcelona, i es aci a on desenrollarà una ampla labor: descolla en la redaccio de la publicacio Revista Bibliográfica, es el delegat en el Comité de Madrit, peça clau en les relacions en la Casa d’America i, entre uns atres carrecs i responsabilitats, arriba a ser vicepresident primer de la Cambra en 1923; es precisament en el desenroll del seu carrec que llança l’iniciativa del “Día del libro español” i, a rant d’aço, el de celebrar la festa del llibre. En 1925 reitera la proposicio de celebrar el dia del llibre, la qual voria feta realitat l’any 1926, despuix de que Alfons XIII firmara el Real Decret pel qual es creava el “Día del Libro”, la redaccio del qual es sap que fon autoria del propi Clavel.

El decret consta d’una exposicio i 15 articuls; en suma, supon un desig de promocio de la llectura en tots els ambits: en les escoles, en academies i establiments militars, en els de caracter benefic, en organismes, entitats i corporacions que reben ajudes de l’Estat; es propon la creacio de biblioteques oficials i de biblioteques populars, aixina com l’establiment de concursos que enaltixquen el valor dels llibres i l’amor a la llectura, i inclus de descontes especials per a les adquisicions de llibres en eixe dia senyalat. El decret ha estat vigent durant un llargissim temps en una unica variacio, la del dia que es fixà per a la celebracio, que fon originariament el 7 d’octubre i que, mig segle despuix, es canvià per la del 23 d’abril, data en que es commemora l’obit de Miguel de Cervantes i la festivitat de Sant Jordi. La UNESCO en 1995 proclamà el 23 d’abril de cada any “Dia Mundial del Llibre i del Dret d’Autor”.

Clavel fon un dels fundadors i el primer director de la Casa de Valencia en Barcelona (1927-1930), i director de la revista Valencia que editara esta institucio. Mai es desvinculà de la seua ciutat natal.

Començà escrivint en valencià en el Cuento del Dumenche pero casi tota la seua obra està en castella. A banda de les traduccions, son obres de creacio seua, entre unes atres, el conjunt de relats infantils escrits entre 1957 i 1965 (Cuando los grandes sabios eran niños, Cuando los grandes principes eran niños, Cuando los grandes médicos eran niños i Cuando los grandes inventores eran niños) i obres de contingut historic i politic com El fascismo: ideario de Benito Mussolini, 1923; Fermín y Galán y su Nueva Creación, 1931; Historia de Inglaterra desde los orígenes hasta el fin de la Edad Media, 1948.

J. M. M.

Anuncios