Lluïs Fullana i Mira naixque en la localitat de Bernimarfull, en el Comtat de Cocentaina, actual comarca de l’Alcoya, el 5 de giner de 1871. Pronte s’encarrilaria pel cami de l’estudi de mans dels franciscans que tenien convent en Cocentaina. Alli rebe formacio de llati i la preparacio per a ingressar en el Colege serafic de Benissa, en mires a professar com a flare de l’orde franciscana, ingressant als 17 anys; es en este centre a on es formaria en humanitats. Seguir leyendo «Lluïs Fullana i Mira, el gran Mestre de la llengua valenciana»
José Gimeno Martínez naix en la localitat valenciana de Manises, en el si d’una familia que fabrica artesanalment peces de ceramica (escurada). La modestia dels seus origens no li impedix accedir als estudis; aixina, quan conta en nomes 13 anys, inicia la seua formacio academica de dibuixant i pintor en l’Academia de Belles Arts de Sant Carles en la capital valenciana, i tambe la de ceramiste en l’Escola Practica de Ceramica de Manises, baix la direccio de Muñoz Dueñas, compatibilisant les practiques ajudant en el taller familiar. Seguir leyendo «José Gimeno Martínez, el gran ceramiste de Manises»
Joan Lluïs Vives naix en Valencia el 6 de març de 1492 i mor en Bruixes (Belgica) el 6 de maig de 1540. Era fill de Lluïs Vives i Blanca March, familia de comerciants judeus que hagueren de convertir-se al cristianisme per a salvaguardar ses vides i patrimoni; encara que en l’intimitat pareix que seguiren practicant el judaisme, lo que provocà que l’inquisicio, en descobrir-los (1482), iniciara un proces en la seua contra que s’allargaria en el temps i acabaria, quan ya havia fallit sa mare, en l’ajusticiament de son pare. Seguir leyendo «Joan Lluïs Vives, precursor de l’humanisme»
Carmel Navarro i Llombart, mes conegut pel seu pseudonim de Constanti Llombart (Valencia, 1848-1893) va ser un escritor i activiste valencianiste. Maxim representant de la Renaixença valenciana, junt en Teodor Llorente, partidari d’abandonar l’actitut merament lliteraria i reivindicar aspectes llingüistics i nacionals. Seguir leyendo «Constanti Llombart: “Tot s’ho mereix Valencia, per a Valencia tot”»
Joaquim Manuel Fos (Valéncia, 1730-1789) va nàixer en el valencià barri de Velluters, en el si d’una humil família dedicada a la fabricació de sedes. El seu esperit mamprenedor ya despuntava abans de contraure matrimoni en la filla d’un important comercial seder valencià, pero fon llavors quan per fi es convertí en protagoniste d’una de les històries més increïbles i rocambolesques de tot el segle XVIII valentí. Seguir leyendo «Joaquim Manuel Fos, ilustrat i apassionat aventurer»
Vicent Clavel i Andrés naixque en la ciutat de Valencia, a on residien sos pares, Vicent i Concepcio. Trobem docimiciliada a la familia en les primeres decades del segle XX en el carrer Feliu Pizcueta. El nucleu familiar el conformaven ademes la seua germana major Concha i els seus dos germans, mes menuts, Manuel i Enrique. Seguir leyendo «Vicent Clavel, el valencià que inventà el Dia del Llibre»
Lluïs de Santangel naixque en la ciutat de Valencia cap a 1435; per ad alguns, fill d’un funcionari de la cort de Joan II, per a uns atres, d’un comerciant que tambe es nomenaria Lluïs de Santangel, en el sobrenom de “el Vell”. Judeus conversos, alguns remonten l’orige de la familia a Daroca, a on son yayo, el mercader de llana Azarias Ginillo (o Jinillo) hauria fundat una comunitat judeua molt prospera pero que, per diverses raons, entre unes atres les comercials, decidiria traslladar-se a Valencia, ciutat en la que s’aveïna el 6 de setembre de 1436. Seguir leyendo «Lluïs de Santangel, el valencià que finançà el descobriment d’America»
Miquel Adlert i Noguerol naix en Paterna el 3 de març de 1911 en el si d’una familia benestant que goja d’una certa posicio social, lo que possibilitarà que puga realisar estudis, llicenciant-se en Dret en l’Universitat de Valencia i eixercint la carrera judicial. Pero, mes alla de la seua professio (que no obstant influi decisivament en el seu pensament), si per alguna cosa ha transcendit la seu figura es pels seus escrits periodistics, pels seus ensajos –especialment els de caracter juridic i historic–, per les seues narracions i sobre tot per la seua labor llingüistica i editora. Seguir leyendo «Miquel Adlert, figura clau del valencianisme»
Vicent Boix i Ricarte naixque el 27 d’abril de 1813 en Xativa, a on s’havien refugiat sos pares fugint del siti de Valencia per les tropes de Napoleo. La seua infancia estigue marcada per la pobrea. Despuix de dos breus estancies en Madrit i en Vinaros, la familia s’instala en el Grau de Valencia. Anà a estudiar primer als Dominics, i posteriorment, a les Escoles Pies, a on li donaven la sopa dels pobres, ya que sos pares no podien proporcionar-li el sustent. Seguir leyendo «Vicent Boix, Patriarca de la Reinanxença Valenciana»
Josep Segrelles naixque en Albaida en 1885. Ben pronte va demostrar habilitat en el llapis i les pintures; ya als nou anys es va traslladar a Valencia, acompanyat pel seu germa major Vicent, per a assistir a l’Academia de Belles Arts de Sant Carles, a on fon discipul d’Isidoro Garnelo i Joaquim Sorolla. Tambe fon alumne per lliure en l’Escola d’Artesans. Seguir leyendo «Josep Segrelles Albert, ilustrador universal»
En la placeta dels Panses, junt a l’iglésia de la Companyia, vàries voltes a la semana aplegava el correu i la prensa des de Madrit, i allí es reunia la gent per a llegir en comú la gasseta. L’ambient ya estava tens, aplegant dies abans alguns retors a convidar en els seus sermons al poble a defendre la seua terra front al francés, com va ser el cas del pare Rico en la pedania de Beniferri. Seguir leyendo «Vicent Doménech, el valencià que feu tremolar a Napoleó»
Regino Mas i Marí, fill de Regino Mas i de Maria Marí, naixque en Benifayo, en el carrer de l’Ermita, el 7 de setembre de 1899, i mori en Benicalap, a conseqüencia d’una caiguda des d’un andami en el seu taller, el 31 de maig de 1968. Està soterrat en el Cementeri General de la ciutat de Valencia. Seguir leyendo «Regino Mas i Marí, el mestre de les falles»
Ignaci Pinazo i Camarlench naixque en Valencia, en el carrer Morvedre, el 10 de giner de 1849. Fill d’Ignaci Pinazo i Esperança Camarlench, fon batejat en l’iglesia de Sant Salvador i Santa Monica. Falli en la localitat de Godella, a l’edat de 67 anys, el 18 d’octubre de 1916. De familia humil -son pare era soguer-, inicià els seus estudis en les Escoles Pies, pero quedà orfe de mare molt jove (contava en 7 anys). Son pare es tornà a casar pero una nova epidemia de colera provocà l’obit del matrimoni (1865). Seguir leyendo «Ignaci Pinazo i Camarlench, de la tradicio al modernisme»
Francesc de Vinatea naixque en la vila de Morella al voltant de l’any 1273. Era fill de Pere i Elisenda, una familia noble de la capital d’Els Ports. El seu llinage es vinculava ad alguns bales, antepassats seus, i a Pere de Vinatea, cavaller que lluità junt a Jaume I en el proces de conquista de les terres valencianes. Seguir leyendo «Francesc de Vinatea, el gran héroe civil valencià»
Francesc Mora naix en Sagunt (Morvedre) el 7 de setembre de 1875 i realisa els primers estudis en la ciutat de Valencia. Una vegada superada esta etapa viajarà a Barcelona i se matricularà, en 1890, en l’Escola d’Arquitectura de Domenech i Montaner, obtenint la titulacio d’arquitecte en 1898. Alli tingue relacio en el modernisme català, no a soles pels seus mestres, sino especialment pel seu vincul en Antoni Gaudí, ya que assisti al seu taller i d’ell rebria una notable influencia. Seguir leyendo «Francesc Mora, el constructor de la Valencia modernista»
Valencians.info 