Regino Mas i Marí, fill de Regino Mas i de Maria Marí, naixque en Benifayo, en el carrer de l’Ermita, el 7 de setembre de 1899, i mori en Benicalap, a conseqüencia d’una caiguda des d’un andami en el seu taller, el 31 de maig de 1968. Està soterrat en el Cementeri General de la ciutat de Valencia.

Regino Mas, junt a una peça de falla.:: colecció de Rafael Solaz
Regino Mas, junt a una peça de falla.:: colecció de Rafael Solaz

Quan contava en huit anys la familia se traslladà a Valencia ciutat. Estudià dibuix en l’Academia de Sant Carles i s’inicià laboralment com a pintor i aprenent d’escenografia en el mon de les falles; en el que molt pronte passà de treballar per a l’artiste faller Enrique Guillot, a fer-ho pel seu conte, plantant la seua primera falla en 1918. En 1921 rep el seu primer premi, en la falla de la plaça del Dr. Collado.

A lo llarc de la seua vida professional arribà a construir mes de 70 falles i conseguir mes de 30 primers guardons per la seua labor, ademes d’uns atres premis. Si Cortina se considera l’iniciador de la que s’ha vingut en nomenar “falla monumental”, Regino Mas fon qui consolidà l’estil. En les seues falles sempre hi ha un ninot central de grans dimensions, en molts casos inspirats en obres escultoriques de la mitologia classica, a l’entorn del qual se situen els distints grups de ninots concebuts com una posada en escena carregada d’intencio critica. A banda de la labor de modelage, pintura o vestimenta de les figures, es dir, de la vertent artistica, destacava l’ingeni, la gracia i la satira de les composicions, qüestio esta ultima que li valgue mes d’un disgust i inclus alguna agressio, com la que pati en 1947 de mans del llavors president de la Fira Mostrari, que se senti agraviat per les insinuacions que se feen en la falla sobre illegalitats en la seua gestio.

Durant la Republica presidi l’associacio d’Artistes Fallers. En 1934 propongue el que s’indultara cada any un ninot -el millor a juï del public- i que passara a formar part d’una coleccio que s’exhibiria en un futur Museu Faller, el qual tambe sería creacio seua.

En plena Guerra Civil espanyola, en 1937, en la colaboracio de Gori Muñoz (dissenyador de decorats) i de Josep Renau (fotomontador i cartelliste), plantà en la Llonja una falla “antifascista”. En acabant de la guerra es detingut, inclus condenat a mort, i finalment depurat.

En la decada dels 40 alcança la seua plenitut artistica en unes falles memorables en les que conjuga magistralment l’estetica i la satira, la qual es centra en les condicions de vida de l’epoca: les restriccions,l’escassea d’aliments, l’especulacio…, tot contat en una subtil doble intencio a la que obligava la censura de l’epoca.

En 1943 fundaria el Gremi Artesà d’Artistes Fallers, en el qual s’agruparia la professio i del que fon Mestre Major durant 22 anys.

Falla Plaça del Mercat (1944). ‘La llei de l’embut’.
Falla Plaça del Mercat (1944). ‘La llei de l’embut’.

La calitat dels seus treballs es ben recompensada en els premis que ya s’han indicat, pero encara a lo llarc de la seua vida laboral consegui l’indult per a cinc ninots eixits de les seues mans, els correspoents als anys 1941, 1942, 1944, 1947 i 1958.

El seu treball ana molt mes alla de les falles. Fon un afamat constructor de carrosses, de les quals ne feu moltes per a la Batalla de Flors que es celebra en el marc de la Fira de Juliol, i tambe per a uns atres llocs, com ara Oviedo, Santander, Estoril o la Republica Dominicana; i participà, junt a uns atres artistes fallers, en la creacio dels decorats de grans superproduccions cinematografiques com 55 dias en Pekín (1963), o La caida del Imperio romano (1964), treballs estos que li encarregà directament el productor de cine Samuel Bronston. Realisarà quadros escenografics i dissenyarà marionetes per a diferents artistes; famosa se fara la gosseta Marilyn, de l’artista Herta Frankel, en la televisio dels anys 60.

A Regino Mas se’l considera un innovador en el mon de les falles per la seua concepcio del monument i un dels mes grans artistes fallers que ha hagut; pero tambe fon un gran impulsor de la festa, dins de la qual contribui a enaltir, sense cap dubte, el treball de l’artiste faller en general.

Goja de diversos reconeiximents, pero s’ha de destacar que es fill predilecte de la seua localitat natal des de 1949, a on tambe te dedicat un carrer, aixina com te dedicada una plaça en el Cap i Casal, concretamente en el barri de Benicalap, a on promogue la construccio de lo que es coneix com la Ciutat de l’Artiste Faller, un complex de naus destinades a tallers junt a vivendes residencials per als artistes i treballadors del gremi.

J.P.B i J.M.M.

Anuncios